Functional copolyesters from castor and sunflower oils, Poly(l-lactide) and poly(ε-caprolactone) using thiol-click chemistry.
El desenvolupament de nous biopolímers ha esdevingut un tema de gran interes, degut tant a la disminució de les reserves de petroli i el seu preu com als problemes derivats de la sostenibilitat mediambiental. A banda dels benificis mediambientals que suposen, l’aplicacio de la quimica click permet l...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/319694 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/319694 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | poliésters química "click" olis vegetals poliésteres aceites vegetales polyesters click chemistry vegetable oils 5 54 542 547 |
| Resumo: | El desenvolupament de nous biopolímers ha esdevingut un tema de gran interes, degut tant a la disminució de les reserves de petroli i el seu preu com als problemes derivats de la sostenibilitat mediambiental. A banda dels benificis mediambientals que suposen, l’aplicacio de la quimica click permet la transformació eficient d’aquests materials. Un tipus particular de polímers renovables son els poliesters alifátics, que son adequats en moltes aplicacions donada la seva biocompatibilitat i biodegradabilitat. En aquesta tesi s’han preparat poliesters emprant oils vegetals con l’oli de rici i l’oli de girasol i amb l’aplicacio de la química click. En particular, s’han aplicat les adicions tiol-è i tiol-í als l’àcid 10-undenoic i 10-undecinoic, derivats de l’oli de rici, per obtenir monomers de condensació que contenen funcionalitats tioèter i vinilsulfur respectivament. L’addició tio-Michael s’ha aplicat a l’enona de l’oleat de metil, derivada del oli de girasol per obtenir un monomer hidroxiester que conté un grup cetona. A partir d’aquests monomers i de bioplastics ja desenvolupats com l’acid polilàctic o la caprolactona s’han desenvolupat copolímers a l’atzar i de bloc les propietats dels quals els fan una alternativa per aquests materials convencionals. Finalment, la modificació d’aquests nous poliesters permet l’acces a un ventall de poliesters funcionalitzats. |
|---|