Funcionament del pou cisterna de la fortalesa ibera dels Vilars (les garrigues): evidències de mesures en camp de conductivitat elèctrica de l’aigua en períodes de reg del canal d’urgell
La fortalesa dels Vilars es caracteritza per la seva fortificació complexa i defensa activa davant del risc de setge o bloqueig en el segle iv aC. El sistema inundable de fossats assegurava el proveïment i la gestió de l’aigua, reforçava la defensa i magnificava l’arquitectura del poder. El funciona...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/47571 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.2436/20.1503.01.34 http://hdl.handle.net/10459.1/47571 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hidrologia de pous Fossat inundat Fortalesa dels Vilars Arqueologia Hidrologia Salinitat |
| Sumario: | La fortalesa dels Vilars es caracteritza per la seva fortificació complexa i defensa activa davant del risc de setge o bloqueig en el segle iv aC. El sistema inundable de fossats assegurava el proveïment i la gestió de l’aigua, reforçava la defensa i magnificava l’arquitectura del poder. El funcionament hidrològic del sistema fossat i pou cisterna de l’interior de la fortalesa no pot derivar-se de les condicions geomorfològiques i hidrològiques actuals, pels canvis en el relleu provocats pels anivellaments causats per la posada en reg fa més de cent anys, i, també, pel mateix regatge que ha modificat la dinàmica de la capa freàtica de la zona. Malgrat això, l’existència d’una capa freàtica artificial provocada pel reg permet estudiar la connexió entre les aigües d’escolament del torrent de l’Aixaragall —que suposadament alimentava el fossat— i les del pou cisterna. Mesures de conductivitat elèctrica de l’aigua en els diversos sis- temes en tres moments corresponents a dues campanyes de reg (2012 i 2013) suggereixen una connexió entre la capa superficial de l’aqüitard1 format per les calcilutites oligocenes subjacents al fossat, les graves quaternàries que for- men el con de dejecció del torrent de l’Aixaragall i el pou. En conseqüència, les mesures preses són compatibles amb l’alimentació del pou a partir del fossat inundat, i amb un origen superficial de l’aigua que devia omplir-lo pro- cedent del torrent de l’Aixaragall. |
|---|