Utilització de rituximab en condicions diferents a les aprovades per al tractament de les glomerulopaties i el lupus eritematós sistèmic
Després de la publicació del Reial Decret 1015/2009 es va regular la disponibilitat de medicaments en situacions especials, inclòs l'ús en condicions diferents a les autoritzades. L'any 2010 es va establir una normativa a Catalunya que considera que les Comissions de Farmàcia i Terapèutica...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691618 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691618 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Rituximab Lupus Glomerulopaties Nephropathies Glomerulopatias Ciències de la Salut 615 |
| Sumario: | Després de la publicació del Reial Decret 1015/2009 es va regular la disponibilitat de medicaments en situacions especials, inclòs l'ús en condicions diferents a les autoritzades. L'any 2010 es va establir una normativa a Catalunya que considera que les Comissions de Farmàcia i Terapèutica són les responsables de verificar el compliment dels requisits de les sol·licituds de tractaments en condicions diferents a les aprovades. A l'Hospital Universitari Vall d'Hebron es va establir el Comitè d'Avaluació de Tractaments en Situacions Especials d'Ús (CATSEU) que dóna suport en les decisions sobre aquestes sol·licituds i vetlla per a reduir el risc d'un ús excessiu de medicaments amb proves d'eficàcia poc concloents, amb incertesa sobre la seva toxicitat i amb un cost elevat. Addicionalment, promou el seguiment de l'evolució dels pacients tractats per a generar nova informació amb l'avaluació de resultats i fomenta la realització d'estudis de recerca en determinades situacions clíniques. Actualment, el rituximab continua essent el fàrmac més sol·licitat al CATSEU, i la glomerulonefritis per canvis mínims (GCM), la nefropatia membranosa (NM) i el lupus eritematós sistèmic (LES) segueixen essent les indicacions més freqüents per a les que es sol·licita. En canvi, l'evidència publicada del seu ús en aquestes indicacions és escassa i amb resultats variables. Aquesta manca d'evidència sovint genera incertesa sobre l'aprovació de les sol·licituds, pel que disposar de dades de pacients tractats en el nostre centre pot ser d'ajuda en la presa de decisions. Els resultats del primer estudi, realitzat en 61 pacients amb glomerulopaties tractats amb rituximab, mostren que aquest es va sol·licitar majoritàriament per a pacients amb NM (49,2 %), GCM (24,6 %) i glomerulonefritis membranoproliferativa (GMP) (19,7 %) refractàries a diverses línies de tractaments prèvies o amb corticodependència. En la majoria dels pacients amb NM i GCM es va observar algun grau de resposta, ja sigui completa o parcial, però en els pacients amb GMP i glomeruloesclerosi focal i segmentària (GFS) la resposta va ser escassa. En els pacients amb NM es va observar una disminució significativa en la proteïnúria (6.000 mg/24h vs. 1.468,8 mg/24h; p<0,01) i en els nivells d'anticossos anti-PLA2R abans i després del rituximab. En el cas de la GCM, després del tractament amb rituximab es va observar una disminució significativa en els nivells de proteïnúria respecte els basals (6.000 mg/24h vs. 196,8 mg/24h; p=0,013), així com un augment significatiu dels nivells d'albúmina sèrica. En el segon estudi, es van analitzar els resultats observats en 33 pacients amb manifestacions no nefrològiques del LES tractats amb rituximab, que es va sol·licitar majoritàriament per al tractament de: trombocitopènia (30,3 %), artritis (30,3 %), manifestacions neurològiques (24,2 %) i lupus cutani (15,2 %). La majoria de pacients tractats eren refractaris als tractaments previs utilitzats o presentaven corticodependència. En tres de cada quatre pacients es va descriure una resposta, tot i que la majoria van ser remissions parcials. Addicionalment, es va observar una disminució significativa en la puntuació de l'índex SLEDAI-2K en comparació amb les puntuacions basals (9 punts vs. 1,5 punts; p<0,00001). També hi va haver una disminució significativa en la mediana de brots de la malaltia després de l'ús de rituximab (4 vs. 2, p=0,00008), amb una taxa de 48,4 brots per 100 pacients-any i 37,3 brots per 100 pacients-any, respectivament. Els nivells d'anticossos anti-DNAdc van disminuir significativament després del rituximab. Els millors resultats es van observar en pacients amb trombocitopènia, amb una millora significativa en els recomptes de plaquetes abans i després del tractament, en els pacients amb lupus cutani i en aquells amb manifestacions neurològiques. En canvi, es van descriure pitjors resultats en els pacients amb manifestacions articulars com a simptomatologia principal. |
|---|