Biomarcadores en anafilaxia
L'anafilàxia és una reacció al·lèrgica greu i potencialment mortal que es produeix de manera ràpida i afecta múltiples sistemes del cos. Actualment, no existeix una prova diagnòstica definitiva per a l'anafilàxia, sent el diagnòstic principalment clínic i recolzat per biomarcadors com la t...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/692881 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/692881 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Anafilaxi Anaphylaxis Anafilaxia Biomarcadors Biomarkers Biomarcadores Sistema de contacte Contact system Sistema de contacto Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | L'anafilàxia és una reacció al·lèrgica greu i potencialment mortal que es produeix de manera ràpida i afecta múltiples sistemes del cos. Actualment, no existeix una prova diagnòstica definitiva per a l'anafilàxia, sent el diagnòstic principalment clínic i recolzat per biomarcadors com la triptasa, que no és òptima a causa de la seva manca d'elevació fins al 35% de les reaccions intervingudes per IgE i en reaccions anafilàctiques amb baixa implicació de mastòcits. Altres afeccions com la urticària i l'angioedema compliquen el diagnòstic diferencial. La hipòtesi d'aquesta tesi és que hi ha un biomarcador d'anafilàxia que complementa o supera la triptasa i aquest s'hi hagi en la coagulació, la fibrinòlisi o en el sistema de contacte o es tracta d'un perfil de citocines i que pot ser útil per a poder útil per donar suport al diagnòstic de l'anafilàxia. Es va realitzar un estudi observacional longitudinal de casos controls unicèntric amb mostres agudes durant brot d'anafilàxia, urticària i angioedema i mostres basals i es van determinar els nivells de Fibrinogen, TTPA(s), Dimer D, FXII, FXI, anti-Xa, C3, C4, C1INH, ECA, així com es van realitzar proves in vitro en context de recerca amb immunoassaig per determinar del sistema de contacte els valors de complex C1INH-FXI, complex C1INH-FXII, complex C1INH-PK, cHK i un panell de citocines triades per estar relacionades amb grups cel·lulars més enllà de mastòcit i basòfil. El nostre estudi va demostrar que la triptasa sèrica s'eleva en només el 74.5% dels individus amb anafilàxia aguda, i és menys sensible especialment en casos d'al·lèrgia alimentària. La triptasa sèrica va ser més útil per identificar anafilàxies intervingudes per IgE i menys efectiva en les no intervingudes per IgE. En contrast, el Dimer D va mostrar una major freqüència d'elevació (85.9%) i es va relacionar amb la gravetat de l'anafilàxia, suggerint-ne el potencial com a biomarcador complementari. El complex plasmina-alfa-2-antiplasmina (PAP) també es va correlacionar amb la gravetat de l'anafilàxia, destacant-se a l'endotip d'alliberament de citocines. Les citocines IL-6, CCL5/RANTS, IL-10 i PAI-1 es van elevar freqüentment, incloent-hi casos amb triptasa negativa, indicant-ne la utilitat complementària. La IL-10 i el PAI-1 també van mostrar correlacions significatives amb la gravetat de l'anafilàxia. A més, es va observar que l'anafilàxia de causa alimentària té un perfil inflamatori distintiu, suggerint la participació d'altres mecanismes cel·lulars. Els individus amb urticària i angioedema van mostrar un perfil inflamatori menys intens i elevar algunes citocines específiques. Aquest treball demostra la implicació dels tres sistemes en les reaccions anafilàctiques i en destaca potencials biomarcadors per millorar el diagnòstic i l'avaluació de la gravetat de l'anafilàxia. |
|---|