Metallosurfactants and drug delivery systems for biomedical applications
Un gran nombre de fàrmacs basats en platí són utilitzats com a agents antineoplàstics per al tractament de diversos càncers. Tot i això, els efectes adversos relacionats amb aquest tipus de teràpies crea la necessitat de millorar els sistemes d’alliberament de fàrmacs. En aquest sentit, la preparaci...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675410 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/675410 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Complexos de platí Complejos de platino Platinum complexes Metal·losurfactants Metalosurfactantes Metallosurfactants Liposomes Liposomas Ciències Experimentals 546 |
| Resumo: | Un gran nombre de fàrmacs basats en platí són utilitzats com a agents antineoplàstics per al tractament de diversos càncers. Tot i això, els efectes adversos relacionats amb aquest tipus de teràpies crea la necessitat de millorar els sistemes d’alliberament de fàrmacs. En aquest sentit, la preparació de metal·losomes – vesícules mixtes entre un complex surfactant de Pt(II) i fosfolípids estructurals – permet unir l’acció d’un complex de platí amb els beneficis que presenten el liposomes com a transportadors i alliberadors de fàrmacs, com serien la millora de la biocompatibilitat, o l’augment de l’eficiència terapèutica. En la primera part d’aquesta tesi, s’ha sintetitzat i caracteritzat una nova família d’amines sulfonades linears, {NH2(CH2)nSO3Na, L2 (n = 2), L6 (n = 6), i L10 (n = 10)}. Així mateix, els seu respectius complexes cis-[PtI2L2] (L = L2, L6 i L10), han sigut sintetitzats i caracteritzats per diverses tècniques {RMN, IR, ESI-MS i UV-Vis}. Aspectes com el disseny dels lligands i complexos, el seu mecanisme de reacció, la interacció amb biomolècules o la citotoxicitat es discuteixen exhaustivament. Addicionalment, s’ha estudiat el comportament físic dels lligands i complexos. En alguns dels cassos, han mostrat propietats fisicoquímiques úniques, com la dependència de pH, la solubilitat o l’organització supramolecular, que ha sigut estudiada per espectroscòpia de raigs X d’angle petit i microscòpia criogènica electrònica de transmissió, entre d’altres. A més, s’ha estimat la concentració d’agregació crítica dels cis-[PtI2L2] mitjançant fluorescència i dispersió dinàmica de llum. A causa de les seves propietats fisicoquímiques, cis-[PtI2(L10)2], va demostrar ser un bon candidat per a la producció de metal·losomes, els quals han sigut produïts mitjançant mètodes tradicionals. L’estudi dels metal·losomes resultants ha permès relacionar la mida de les vesícules amb la ràtio de metal·losurfactant/fosfolípids. A l’emprar diversos fosfolípids en la producció de metal·losomes, l’estudi per calorimetria d’escaneig diferencial o de l’anisotropia de les membranes, entre d’altres tècniques, ha permès demostrat diferents interaccions entre fosfolípids i cis-[PtI2(L10)2]. Finalment, l’acurada caracterització dels metal·losomes en termes d’internalització de Pt, citotoxicitat i estabilitat, ha evidenciat la seva prometedora activitat com a agent quimioterapèutic. |
|---|