El títol d'alt rang imA-a
El títol de l'antic Egipte imA-a ocupa un lloc destacat en les titulatures dels oficials d'alt rang i pròxims al rei. No obstant això, encara que ha rebut una certa atenció, aquest terme continua sent poc conegut fins ara. Convencionalment es tradueix com a "amable de braç", però...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293030 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293030 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Egiptologia Egyptology Egiptología Ciències Humanes |
| Sumario: | El títol de l'antic Egipte imA-a ocupa un lloc destacat en les titulatures dels oficials d'alt rang i pròxims al rei. No obstant això, encara que ha rebut una certa atenció, aquest terme continua sent poc conegut fins ara. Convencionalment es tradueix com a "amable de braç", però aquesta lectura dista molt de ser segura, igual que el seu camp d'actuació, sense esmentar la funció que designa, si és que existeix. El títol, en el context textual de la titulatura de l'oficial, està documentat en la seua major part en el Regne Antic, sobretot a Saqqara. No obstant això, ja apareix en Època Tinita i es continua documentant des del Període Heracleopolità fins al Regne Mitjà, sobretot en Beni Hassan. A més, el títol hàpax imA-a m pr-ʿnḫ està documentat en el Regne Mitjà. Els últims testimoniatges del títol imA-a en la titulatura d'un oficial de què disposem remonten a la Baixa Època, concretament en la dinastia saïta, quan es testifica el títol hàpax imA-a nswt. En total, es poden comptar 45 oficials imA-a amb seguretat, però el nombre real podria ser de fet major (no és clar si alguns oficials van ostentar realment el títol i algunes fonts no ens permeten distingir clarament si estem davant un o dos individus). No obstant això, el títol imA-a també es documenta com un oficiant anònim en cinc fonts del cerimonial de l'Obertura de la Boca (wpt-rȝ) datades des de finals del Regne Nou (probablement) fins a època romana. En aquesta tesi s'ofereix una anàlisi epigràfic i prosopogràfic exhaustiu d'aquestes fonts. Finalment, es proposa que el títol imA-a designava originalment la funció de mèdic-mag personal del rei i que, per molt que el significat del títol canviara al llarg del temps, l'essència d'aquest rol màgic-mèdic va persistir. |
|---|