El ioga de Joan Mascaró i Fornés: Llum, Amor i Vida (jñana, bhakti i karma iogas) en les introduccions de Joan Mascaró
[cat] A l’hora de plantejar alguna investigació sobre l’obra de Joan Mascaró i Fornés, se'ns presenten múltiples alternatives i qualque problema. Les alternatives són fruit de l'extensa gamma d'interessos d'en Mascaró la qual cosa ens obliga a seleccionar quins...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2005 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | tesisUIB:TDX-0524105-084629 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/tesisUIB/index/assoc/TDX-0524.dir/TDX-0524105-084629.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/tesisUIB/document/TDX-0524105-084629 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Yoga Psychology and philosophy Mascaró i Fornés, Joan Filosofia de la ment i de l'esperit. Ciències ocultes |
| Sumario: | [cat] A l’hora de plantejar alguna investigació sobre l’obra de Joan Mascaró i Fornés, se'ns presenten múltiples alternatives i qualque problema. Les alternatives són fruit de l'extensa gamma d'interessos d'en Mascaró la qual cosa ens obliga a seleccionar quins dels temes sobre els quals va expressar les seves opinions (poesia, educació, religió, traducció, etc.) poden ser suficientment interessants per iniciar-ne una recerca seriosa. Com a denominador comú, però, trobam sempre el tema de l’espiritualitat o de la Religió autèntica. Per tant, el quest sempre tendra com a referència l’interès clau de Mascaró que era el de la cerca d’una profunda religiositat interior, tant des de la tradició cristiana com, sobre tot, de la tradició índia i budista. En referència les dificultats de la disquisició, el problema més important que trobam és el de les fonts. Mascaró era molt precís a l’hora d’escriure i publicar. Va escriure molt, sobretot en forma de quaderns de reflexió personal, però va publicar poc. En aquest aspecte, podem enumerar quatre grans grups d'obres mascaronianes: a) La recopilació de fragments espirituals de totes les tradicions religioses anomenat Llànties de Foc (1958). És la primera "gran" obra que va publicar, però està constituïda bàsicament per fragments d'altres autors; seleccionats i classificats per Mascaró i precedits d’una petita introducció. b) Les tres introduccions a les seves traduccions del sànscrit i pali l’anglès: The Bhagavad Gita (1962), The Upanishads (1965) i The Dhammapada (1973). Les introduccions expressen no només una orientació sobre el contingut de les obres, sinó també les opinions de Mascaró i les relacions que hi trobava amb altres obres amb un missatge semblant. Són llibres de caire espiritual i la seva temàtica demostra quins eren els interessos de Mascaró. Realment, les introduccions són vertaderes obres que ens inicien a la literatura espiritual del subcontinent indi. Són obres independents del text que introdueixen ja que tenen entitat pròpia i es poden llegir sense haver de referir-se constantment a l’obra introduïda. De fet, en la nostra opinió, molt encertadament les tres introduccions, juntament amb alguns articles i la introducció a Llànties de foc, han estat traduïdes i publicades en un volum únic independent, per Gregori Mir (2001). Aquest volum constitueix una veritable introducció al pensament espiritual de l’Índia i al pensament de Mascaró c) El llibre La Creació de la fe, que estava destinat a ser la seva obra més important i personal, però que no va poder acabar. Mascaró va recollir i escriure unes 6000 planes d’aforismes i pensaments, i pretenia fer-ne una selecció per arribar a 100 pàgines que haurien de constituir la seva obra clau: “...un amic per tota la vida”. Va morir abans de poder finalitzar aquesta tasca, però el seu deixeble W. Radice amb la vídua en feren una selecció publicada per l’Ed. Moll l'any 1993. Malgrat l’indubtable valor i l'interès de l'esmentada selecció, mai no podrem saber com hauria estat la versió seleccionada i redactada personalment per Mascaró. d) Altres obres que podem considerar "menors", com podrien ser cartes, articles, programes de ràdio, etc. i que afortunadament es van publicant. Vist el panorama de les fonts, la recerca del present treball s'ha centrat bàsicament en el contingut de les introduccions a les seves traduccions. Com és normal, les introduccions ens parlen de l'obra introduïda i de les seves relacions amb altres obres semblants. A més, Mascaró hi expressà també que en pensava, tant de les obres com del missatge espiritual que contenien. Indubtablement, l’aspecte espiritual és un dels punts que més interessaven a Mascaró i en conseqüència el treball es centra en aquest aspecte considerat tant en la seva vessant cultural com vivencial. |
|---|