Efectivitat clínica de la transfusió d’hematies en malalts amb càncer avançat ingressats en una unitat de cures pal·liatives

Introducció: En els malalts amb càncer avançat en situació pal·liativa són molt freqüents els símptomes relacionats amb l’anèmia, com l’astènia i la dispnea. Pocs estudis han avaluat l’efectivitat de la transfusió d’hematies en aquest context. Objectius: Avaluar l’efectivitat clínica de la transfusi...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Farriols Danes, Cristina
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/688392
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/688392
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Cures pal·liatives
Cuidados paliativos
Palliative care
Transfusió d’hematies
Transfusión de hematíes
Blood transfusion
Càncer
Cáncer
Neoplasms
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:Introducció: En els malalts amb càncer avançat en situació pal·liativa són molt freqüents els símptomes relacionats amb l’anèmia, com l’astènia i la dispnea. Pocs estudis han avaluat l’efectivitat de la transfusió d’hematies en aquest context. Objectius: Avaluar l’efectivitat clínica de la transfusió i analitzar els factors relacionats amb la resposta clínica en malalts oncològics en fase avançada. Pacients i mètodes: Estudi observacional ambispectiu realitzat en una Unitat de Cures Pal·liatives (UCP) durant 10 anys consecutius (2009-18). Es van incloure tots els actes transfusionals (AT) administrats en pacients ingressats amb malaltia oncològica avançada que van requerir transfusió per anèmia simptomàtica. Es van excloure els AT sense avaluació clínica posttransfusional. L’estudi va analitzar l’efectivitat de cada AT mitjançant la valoració pretransfusional el dia 0 (D0) i posttransfusional (dies 2 (D2), 7 (D7) i 14 (D14)) de les variables: astènia (Likert 0-4), dispnea (Likert 0-4), capacitat funcional (Performance Status (PS)) i benestar (Likert 0-4). Resultats: Durant el període d’estudi es van realitzar 245 AT a 179 malalts, que corresponien al 6,1% dels 2951 pacients oncològics que van ingressar. La mostra final va ser de 241 AT en 176 malalts, amb una mitjana de 1,4 AT per malalt, edat 69,6±14,7 anys, 65,1% homes. La mortalitat va ser del 14,5% a D7 i 29,5% a D14. • El 100% dels malalts presentava astènia basal (D0), i la mitjana d’intensitat va ser de 3,4, 2,9, 2,6, i 2,5 els dies D0, D2, D7 i D14, respectivament, amb una millora significativa (p<0,001) en tots els períodes. El percentatge de pacients que van millorar l’astènia (respecte a D0) va ser del 44,8% (D2), 46,5% (D7) i 36,5% (D14). El 79,7% dels malalts que havien millorat l’astènia a D2 mantenia la millora a D7, i el 74,1% a D14. • El 21,2% dels malalts presentava dispnea basal, i la mitjana d’intensitat dels que presentaven aquest símptoma va ser de 2,0, 2,0, 1,7 i 1,6 els dies D0, D2, D7 i D14, sense objectivar-se millora significativa. El percentatge de pacients que van millorar la dispnea va ser del 19,6% (D2), 27,4% (D7) i 19,6% (D14). • El nivell funcional pretransfusional va ser de PS3 en el 46,9% i PS4 en el 46,1%. Van millorar el PS el 37,8% (D2), 39,4% (D7) i 19,9% (D14). • La mitjana d’intensitat de benestar va ser de 1,6, 2,0, 2,3 i 2,5 els dies D0, D2, D7 i D14 (p<0,001). El benestar va millorar en el 44,5% (D2), 41,3% (D7), i 25,9% (D14) dels malalts. • Els factors associats de manera significativa amb la millora de l’astènia i funcional (PS) el D7 van ser: millora clínica amb la transfusió prèvia (vs no millora), PS3 basal (vs PS4), procés intercurrent: cap procés o infecciós (vs oclusió intestinal i insuficiència hepàtica), increment d’Hb ≥2 g/dl (vs <2 g/dl), realitzar RHB (vs no RHB). • Els factors amb un valor predictiu més elevat (86,5%) per a detectar la “no millora” de l’astènia a D7 van ser la manca d’efectivitat de la transfusió prèvia i la presència dels processos intercurrents: insuficiència hepàtica o oclusió intestinal. Conclusions: • El 6,1% de malalts oncològics avançats ingressats a la UCP van rebre transfusió d’hematies. • La transfusió va ser efectiva per millorar l’astènia, la capacitat funcional (PS) i el benestar en gairebé la meitat dels actes transfusionals. En la dispnea l’efectivitat va ser menor. • El 80% dels malalts que havien millorat l’astènia a les 24-48h mantenia la millora als 7 dies i el 74,1% als 14 dies. • Els factors amb major valor predictiu per detectar transfusions NO efectives van ser l’absència de millora clínica en la transfusió prèvia i la presència d’insuficiència hepàtica o oclusió intestinal com a procés intercurrent.

Similares en LA Referencia