La metàfora de l’amic i l’amat: amància i literatura en l’obra de Ramon Llull
[cat] Aquest treball estudia el significat i l’evolució de la imatge de l’amic i l’amat, una expressió paradigmàtica de la literatura de Ramon Llull. Les obres que desenvolupen aquesta imatge defineixen una art d’estimar Déu, l’amància, alhora que són un manual de contemplació amb una dimensió espec...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/183846 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/183846 http://hdl.handle.net/10803/673696 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Literatura catalana Misticisme Contemplació Lul·lisme Catalan literature Mysticism Contemplation Lullism |
| Sumario: | [cat] Aquest treball estudia el significat i l’evolució de la imatge de l’amic i l’amat, una expressió paradigmàtica de la literatura de Ramon Llull. Les obres que desenvolupen aquesta imatge defineixen una art d’estimar Déu, l’amància, alhora que són un manual de contemplació amb una dimensió específicament literària, en què la comunicació estètica serveix com a eina intel·lectual per a la transformació espiritual. L’amic hi representa simbòlicament l’artista exitós; la seva història és la de la realització de l’ésser humà que segueix el camí de l’Art lul·liana, de tal manera que esdevé exemple literari de l’aplicació del mètode artístic. Les obres amatives presenten, així, una associació recíproca entre literatura i art de contemplació. L’evolució de la imatge s’analitza a partir de les 3.029 sentències sobre l’amic i l’amat identificades en l’obra catalana de l’autor, que s’han sistematitzat en el Corpus Digital d’Amic i Amat (CDAIA), una eina de consulta electrònica que conté l’antologia completa dels textos amatius i la seva organització temàtica i artística, que s’ha fet aplicant-hi un etiquetatge semàntic. A partir d’això, s’ha construït una anàlisi hermenèutica del corpus per explicar els valors de la imatge. A l’inici de la producció del beat es constitueix la metàfora literària —l’amistat entre l’amic, l’home devot contemplatiu, i l’amat, Déu—. Progressivament s’hi agreguen nous camps semàntics, contextos i personatges, que van formant la peripècia bàsica d’un esquema d’amistat crística entre l’ésser humà i Déu. D’aquesta manera es construeix el tema literari —un relat, la història d’una aventura espiritual—, en el qual, finalment, aquella imatge original es revesteix de qualitats simbòliques i arquetipals. Aquestes tres dimensions (metàfora, tema i símbol) demostren la complexitat de la imatge de l’amic com a recurs estètic i de coneixement en la literatura lul·liana. L’anàlisi ha permès extreure les línies temàtiques, artístiques i formals del corpus, i veure l’evolució de l’Art i les formes d’escriptura en cada obra, i ha revelat quatre fases en la seva evolució: des de la primera formulació de la metàfora al Llibre de contemplació, la definició del tema al Llibre d’amic e amat, la sistematització del mètode de contemplació a l’Art amativa, i la combinació del manual pedagògic del mètode i del relat en l’Arbre de filosofia d’amor, en què el tema culmina narrativament. Aquest treball fa èmfasi en la literarietat de la imatge i la seva funció simbòlica, i matisa, en canvi, la visió biogràfica i mística que tradicionalment s’havia projectat sobre algunes obres amatives. És una aportació a la comprensió dels escrits de Llull lligats sempre al paper de l’Art, i ofereix un nou marc interpretatiu per revalorar la concepció autobiogràfica, mística i de l’amistat de Crist associada a l’amic. Presentem, així, una nova lectura d’un motiu que revela la singular formulació de la literatura vernacla que va assajar Llull, en què el lector podia reordenar la seva cognició, voluntat i acció gràcies a l’Art i la comprensió de la literatura plantejada com a pràctica espiritual, i així assolir la plenitud de les seves facultats i conèixer i estimar Déu. |
|---|