El trienni liberal a Mallorca, 1820-1823
A la Memòria d’Investigació l’autor va constatar que de 1779 a 1814 una part de la població mallorquina va apostar pel liberalisme. Ara, es respon a si Mallorca va ser refractària a aquest corrent polític o, altrament, les mesures que s’endegaren per les autoritats foren impulsades i compartides dur...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/83936 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/83936 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Liberalisme, liberalismo, liberalism, trienni liberal, trienio liberal, liberal triennium, Mallorca 93 |
| Sumario: | A la Memòria d’Investigació l’autor va constatar que de 1779 a 1814 una part de la població mallorquina va apostar pel liberalisme. Ara, es respon a si Mallorca va ser refractària a aquest corrent polític o, altrament, les mesures que s’endegaren per les autoritats foren impulsades i compartides durant el Trienni Liberal. Analitzades les fonts s’ha constatat que a l’illa existien persones amb una actitud positiva envers la nova cultura moderna, que durant el sexenni absolutista hi havia nuclis de liberals que van possibilitar la continuïtat d’aquest moviment, que la Diputació liberal va funcionar amb normalitat, que la seva política defensava els interessos mallorquins, que la Milícia Nacional Voluntària comptava amb un número considerable de milicians, que prou persones participaren en les associacions liberals, i que la reacció no va comptar amb la mateixa capacitat d’influència que a d’altres zones de l’Estat. Per això, es considera contrastada la hipòtesi. |
|---|