La cova des Puigderrós: un exemple de destrucció del patrimoni natural subterrani llucmajorer
[cat] Els estudis geotècnics realitzats el 2017 en un solar de la urbanització des Puigderrós, amb motiu de la construcció d’un habitatge unifamiliar, van permetre el descobriment d’una cavitat de considerables dimensions. La cova, sense cap obertura natural a l’exterior, estava fo...
| Autores: | , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | jornadesEstudisLocalsLlucmajor:2024_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p249 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/index/assoc/2024_Jor/nadesEst/LocLlucm/ajor_vol/08p249.dir/2024_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p249.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/document/2024_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p249 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Caves-- Balearic Islands Natural monuments--Destruction and pillage |
| Sumario: | [cat] Els estudis geotècnics realitzats el 2017 en un solar de la urbanització des Puigderrós, amb motiu de la construcció d’un habitatge unifamiliar, van permetre el descobriment d’una cavitat de considerables dimensions. La cova, sense cap obertura natural a l’exterior, estava formada per una sala d’esfondrament amb poca ornamentació d’espeleotemes i amb el pis cobert de grans blocs despresos. Les seves dimensions eren de devers 1.600 m2 de superfície i al voltant de 22.000 m3 de volum. L’interès principal de la gruta, formada per col·lapse, es trobava en la singularitat d’estar enclavada dins dels materials poc consolidats corresponents a la seqüència alternant de paleosols i eolianites del quaternari. De ben segur que es va generar per la presència de buits de la zona freàtica que afectaven els materials del miocè superior i que la cavitat va anar ascendint per reajustaments estructurals fins a assolir l’estadi actual. Es va procedir d’urgència a fer l’estudi estratigràfic de la caverna perquè en quedés constància documental. La destrucció posterior de la cavitat, amb l’obertura i l’eixamplament de la seva volta i el posterior rebliment per enderrocs, ens fa plantejar la necessitat de la protecció legal amb la creació de la normativa oportuna per tal de preservar aquest tipus de fenòmens naturals davant les activitats antròpiques. |
|---|