Immunopathogenesis of persistent and subclinical infections generated by Classical swine fever virus
La pesta porcina clàssica (PPC) continua sent una de les malalties més importants en sanitat animal, inclosa a la llista de malalties de declaració obligatòria de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE). És causat pel virus de la PPC (VPPC), membre del gènere Pestivirus de la família Flavivir...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673869 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673869 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pesta porcina clàssica Peste porcina clasica Classical swine fever Resposta immune Respuesta inmune Immune Response Infecció persistent Infección persistente Persistent infection Ciències de la Salut 578 |
| Sumario: | La pesta porcina clàssica (PPC) continua sent una de les malalties més importants en sanitat animal, inclosa a la llista de malalties de declaració obligatòria de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE). És causat pel virus de la PPC (VPPC), membre del gènere Pestivirus de la família Flaviviridae. A causa de les greus conseqüències de la PPC, en termes socioeconòmics, el control de la malaltia als països endèmics es considera una tasca de gran importància. Un dels reptes per al control de la malaltia és la presència de formes persistents de PPC al camp, que poden ser congènites o postnatals. Els animals que desenvolupen formes persistents de PPC són clínicament sans, mentre que excreten càrregues virals elevades. A més, no desenvoluparan resposta d’anticossos, cosa que els farà indetectables mitjançant els mètodes serològics per diagnòstic recomanats actualment. Addicionalment, els animals infectats persistentment seran refractaris a la vacunació. En el cas de la persistència congènita de la PPC, aquesta s’ha relacionat amb la immunotolerància, a causa de la incapacitat del fetus de reconèixer patògens després de la infecció pel VPPC. La comprensió dels mecanismes subjacents a aquestes formes de PPC serà crucial per al disseny de noves eines de diagnòstic o estratègies antivirals per aconseguir el control de la PPC. La present tesi es va centrar en l’elucidació dels mecanismes virològics i immunològics implicats en l’establiment i el manteniment de la infecció persistent congènita o postnatal pel VPPC. Amb aquesta finalitat, truges embarassades es van infectar amb soques del VPPC amb diversos graus de virulència en un moment en què s’ha establert que és possible induir una infecció congènita persistent. Es va detectar que la virulència de la soca infectant té un paper important en la transmissió transplacentària, ja que les soques de virulència alta i moderada van mostrar una transmissió més eficient per aquesta ruta que el VPPC de baixa virulència. A més, la soca de virulència moderada va ser capaç de generar persistència viral congènita en garrins. Addicionalment, es va trobar evidència de reconeixement del patogen i d’inducció de resposta immunitària innata, en termes d’interferó alfa (IFN-α) per part dels fetus i els garrins. Això contrastava amb la definició generalment reconeguda del fenomen d’immunotolerància i de la infecció congènita persistent pel VPPC. El paper de l’edat en l’establiment d’una infecció persistent postnatal pel VPPC també es va avaluar mitjançant la infecció de garrins a l’edat de deslletament amb una soca del VPPC moderadament virulenta. En alguns d’aquests animals es va generar infecció persistent postnatal. Tanmateix, es va trobar que la proporció de porcs infectats persistentment era inferior a la dels experiments anteriors en què es va dur a terme la infecció en les primeres hores després del naixement. Aquest resultat suggereix un paper molt important de l’edat en la inducció de la infecció persistent postnatal pel VPPC. En els animals infectats persistentment es van detectar marcadors d’estats immunitaris alterats. Finalment, es va determinar que les poblacions de cèl·lules precursores augmentades en animals persistentment infectats amb VPPC eren similars, en fenotip i funcionalitat, a poblacions de cèl·lules immunosupressores descobertes anteriorment en humans. Els resultats de la present tesi proporcionen informació sobre les bases virològiques i immunològiques de la persistència viral en VPPC. És possible que els porcs amb infecció postnatal persistent pel VPPC es puguin utilitzar com a model per a l’estudi de les vies d’evasió de la resposta immunitària implicades en malalties humanes i animals. |
|---|