Evasió i exili interior en l'obra de Joan Miró: 1939-1945

[cat] L’interès d’aquesta investigació s’ha centrat en dos aspectes complementaris de l’obra de Joan Miró, del període de 1939 a 1945. Un és la producció artística i l’altre és el procés auto reflexiu. El període de la trajectòria vital i professional objecte d’anàlisi, el de major...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Reus Morro, Jaume, Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2004
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:tesisUIB:TDX-10803-37403
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/tesisUIB/index/assoc/TDX-1080/3-37403.dir/TDX-10803-37403.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/tesisUIB/document/TDX-10803-37403
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Art History
Miró, Joan
Painting
Descripción
Sumario:[cat] L’interès d’aquesta investigació s’ha centrat en dos aspectes complementaris de l’obra de Joan Miró, del període de 1939 a 1945. Un és la producció artística i l’altre és el procés auto reflexiu. El període de la trajectòria vital i professional objecte d’anàlisi, el de major tensió emocional per a l’artista i la seva família, està marcat per inflexions significatives, però també per continuïtats. Miró fou capaç de superar l’opressió d’un ambient hostil gràcies a una severa auto disciplina en el treball, una recapitulació sobre el propi llenguatge artístic i un inèdit procés d’auto reflexió escrit. Pel que fa a la producció, hem destacat amb una especial significació dues sèries: Constellations (1940-41) i la Sèrie Barcelona (1941-1944). L’obra realitzada en aquest període és un dels exemples més interessants de com les característiques evasives, de l’absurd o tocades pel seu particular humour grotesc, suposen un contrapès al carregat ambient que l’envolta