Revisió literària del concepte d’antropocè: una perspectiva posthumanista
Aquest treball explora el desplegament del concepte d’antropocè per una part de la narrativa literària de la deshumanització i de la destrucció, una literatura que ens aprovisiona de diferents perspectives sobre el canvi climàtic, o altres impactes de l’acció humana, i les seves implicacions per a l...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | master thesis |
| Publication Date: | 2023 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repository: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/148937 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10609/148937 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | antropocè antropocentrisme crisi global posthumanisme literatura anthropocene anthropocentrism global crisis posthumanism literature Posthumanism -- TFM Posthumanisme -- TFM |
| Summary: | Aquest treball explora el desplegament del concepte d’antropocè per una part de la narrativa literària de la deshumanització i de la destrucció, una literatura que ens aprovisiona de diferents perspectives sobre el canvi climàtic, o altres impactes de l’acció humana, i les seves implicacions per a la humanitat i el planeta. Aquestes literatures aporten consciència sobre les dimensions ecològiques, socials i culturals dels reptes als quals ens enfrontem, el que conflueix amb el pensament de Sloterdijk quan postula la necessitat d’abandonar el mot humanisme des d’una perspectiva que tracta l’ésser humà com a problema. La narrativa literària analitzada relata l’edat de les grans transformacions amb forts repercussions ambientals i amb un rastre de destrucció superior al d’altres èpoques precedents, però, com veurem, també s’aproxima a la deshumanització i a la difícil relació amb el medi des de diferents perspectives. Per a desplegar l’anàlisi literària de l’antropocè, partim d’un enfocament posthumanista i postantropocentrista, segons el qual és necessari superar la confrontació dual de l’ésser humà amb la natura que l’envolta en tant que forces oposades (natura/cultura – humà/no humà). Aquesta investigació busca constatar com es representa la narrativa de l’antropocè en els textos literaris escollits i quines conclusions es poden extreure per avançar en una nova visió del món que abandoni l’antropocentrisme i que creï un escenari de superació davant les conseqüències de l’edat de la destrucció així com la defineix González-Ruibal. |
|---|