Estudi de l'expressió de gens reguladors de l'apoptosi durant l'espermatogènesi de la rata adulta
Per a que el desenvolupament i la maduració testicular tinguin lloc d'una manera correcta, es fa necessari que existeixi un equilibri entre els fenomens de proliferació, diferenciació i mort cel·lular. Tot i que desde fa uns anys es coneix la importància de l'apoptosi en l'eliminació...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37825 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/37825 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Espermatogènesi en els animals Apoptosi Gens |
| Resumo: | Per a que el desenvolupament i la maduració testicular tinguin lloc d'una manera correcta, es fa necessari que existeixi un equilibri entre els fenomens de proliferació, diferenciació i mort cel·lular. Tot i que desde fa uns anys es coneix la importància de l'apoptosi en l'eliminació de les cèl·lules germinals anòmales durant l'espermatogènesi dels mamifers, incloent l'home, els mecanismes i gens que la regulen han estat poc estudiats. El desenvolupament d'animals transgènics ha permès conèixer la participació d'alguns gens en la meiosi com són Bax, PMS2, CREM, Mhl1, ATM i HSP70-2. El fenotip comú que presenten aquests animals consisteix en aturada espermatogènica durant la primera divisió meiòtica, inducció d'apoptosi en cèl·lules pre-meiòtiques o meiòtiques i aparició de cèl·lules germinals multinucleades, donant lloc a una disminució de la fertilitat. Amb la finalitat d'identificar gens reguladors de l'apoptosi durant l'espermatogènesi en la rata així com l'estudi de la relevància del mecanisme d'apoptosi i de l'expressió dels gens que la regulen en els problemes de fertilitat en els humans, es van posar a punt dos models d'inducció d'apoptosi en les cèl·lules germinals que la actuen mitjançant mecanismes diferents. Un model de deprivació hormonal, mitjançant l'administració de sulfonat d'etil dimetà (EDS), un tòxic de les cèl·lules de Leydig, que provoca la mort d'aquestes cèl·lules, la qual cosa condueix a la desaparició dels andrògens en el testicle, donant lloc a la mort per apoptosi de les cèl·lules germinals. Un model de toxicitat, mitjançant l'administració d'àcid metoxiacètic (MAA), un tòxic dels espermatocits primaris en fase de paquitè, que provoca la seva mort per apoptosi. Dels resultats obtinguts en el present estudi es desprén que, els membres de la familia de Bcl-2 (Bax i Bcl-2) i la Caspasa-3 participen activament en l'apoptosi induïda en els dos models, co-existint en el mateix estadi tubular i presentant un curs temporal similar. El tractament amb MAA indueix canvis en l'expressió del mRNA i les proteïnes AR, ABP i ERb, que es manifesten en forma de diferències en la distribució en funció de l'estadi del cicle cel·lular en el cas de les dues primeres, i en un notable augment d'expressió a nivell de les cèl·lules germinals en el cas de la tercera. Finalment, s'han aïllat dos nous gens que participen en l'apoptosi induïda a les cèl·lules germinals, Rdes i HARP. Rdes és un homòleg d'un grup de desaturases involucrades en processos meiòtics durant l'espermatogènesi, i HARP és un nou membre de la familia de factors de creixement HDGF, alguns dels quals han estat igualment involucrats en processos meiòtics durant l'espermatogènesi. |
|---|