Non-invasive neuromonitoring in shock states. Transcranial doppler and cerebral oximetry in congenital heart disease
Antecedents: Els nens nascuts amb cardiopaties congènites tenen un major risc de patir un desenvolupament neruològic subòptim de causa multifactorial. L'ús de monitors cerebrals no invasius, com la combinació del Doppler transcranial i la oximetria cerebral, podria millorar la nostra comprensió...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:323700 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/323700 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Neuromonitorizació Neuromonitoring Neuromonitoritzación Cardiopatía congènita Congenital heart disease Cardiopatia congénita Resuscitació cerebral Brain-based resuscitation Resuscitation cerebral Ciències de la Salut |
| Sumario: | Antecedents: Els nens nascuts amb cardiopaties congènites tenen un major risc de patir un desenvolupament neruològic subòptim de causa multifactorial. L'ús de monitors cerebrals no invasius, com la combinació del Doppler transcranial i la oximetria cerebral, podria millorar la nostra comprensió de la fisiologia cerebral perinatal i postquirúrgica en nens amb cardiopaties congènites. Això podria ajudar a orientar el canvi d'una ressuscitació basada en el cor a una ressuscitació centrada en el cervell. Metodologia: Aquest manuscrit conté els resultats de dos estudis i un cas clínic que exploren el paper de l'ús del Doppler transcranial i l'oximetria cerebral en neonats i nens amb cardiopaties congènites. El primer estudi examina l'evolució dels perfils de Doppler cerebral i oxigenació cerebral en 38 neonats amb cardiopaties congènites durant la primera setmana de vida. El segon estudi analitza l'evolució dels perfils de Doppler cerebral i oxigenació en 15 neonats i lactants amb cardiopaties congènites durant les primeres 24 hores postquirúrgiques. Finalment, l'informe de cas clínic subratlla el concepte de l'ús del Doppler cerebral com a eina per entendre els canvis aguts en el gast cardíac i detectar una parada cardíaca imminent. Resultats: El primer estudi demostra que, durant la primera setmana de vida, els neonats amb cardiopaties congènites i signes ecocardiogràfics de robatori diastòlic sistèmic a la circulació pulmonar presenten signes de robatori cerebrovascular a l'artèria cerebral anterior. El segon estudi demostra que el punt més baix de les velocitats del flux sanguini cerebral es produeix durant el pic del síndrome de baix gast cardíac en el període postoperatori immediat. L'informe de cas clínic mostra que la pèrdua aguda del flux diastòlic cerebral és una senyal alarmant; pot ser interpretada com un signe de baix gast cardíac que requereix la intensificació de les mesures de ressuscitació i, potencialment, podria alertar d'una possible aturada cardíaca imminent. Conclusió: L'ús perinatal i postquirúrgic del Doppler transcranial i l'oximetria cerebral en nens amb cardiopatia ofereix informació valuosa sobre la dinàmica del flux sanguini cerebral i podria ser útil per guiar una ressuscitació hemodinàmica basada en el cervell. |
|---|