Paleomagnetism and Thermochronology in Tertiary systectonic sediments of the South-central Pyrenees: Chronostratography, kinematic and exhumation constraints
[cat]Aquesta tesi presenta l’evolució cinemàtica dels Pirineus centre-meridionals durant el Terciari a partir de la integració de dades magnetostratigràfiques, termocronològiques I magnetotectòniques del seu registre sinorogènic. La datació magnetostratigràfica dels conglomerats sintectònics de La P...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/49269 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/49269 http://hdl.handle.net/10803/129314 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Paleomagnetisme Bioestratigrafia Geocronologia Paleomagnetism Stratigraphic paleontology Geochronology |
| Sumario: | [cat]Aquesta tesi presenta l’evolució cinemàtica dels Pirineus centre-meridionals durant el Terciari a partir de la integració de dades magnetostratigràfiques, termocronològiques I magnetotectòniques del seu registre sinorogènic. La datació magnetostratigràfica dels conglomerats sintectònics de La Pobla de Segur, Senterada i Sis, fixa la seva edat en Eocè mig-Oligocè superior (cron 19r a cron 9n). Aquests resultats permeten establir una nova cronostratigrafia pels materials eocens-oligocens dels Pirineus centre-meridionals de la que deriven implicacions biocronològiques, ja que canvia substancialment les edats acceptades del nivells de referència europeus MP14 a MP17. Les edats magnetostratigràfiques s’han combinat amb termocronologia detrítica de blocs de granit dels conglomerats sintectònics. La termocronologia obtinguda varia de 63 a 27 Ma. Els models tèrmics revelen tres períodes de refredament ràpid relacionats amb el moviment de grans encavalcaments a la Zona Axial, destacant l’ocorregut a l’Eocè superior-Oligocè inferior degut al moviment de l’encavalcament de Rialp i a l’increment de relleu a la Zona Axial per underthrusting. L’annealing post-deposicional de les mostres estratigràficament més baixes suggereix que el cinturó de plecs i encavalcaments pirinenc va estar cobert per 2 km de materials. Els models tèrmics també suggereixen una exhumació ràpida al Miocè superior, relacionada amb la captura de l’Ebre al Mediterrani. Durant la sedimentació dels materials sinorogènics estudiats té lloc la formació de thrust salients als Pirineus meridionals entre els que destaca la Zona Obliqua d’Ainsa. L’estudi magnetotectònic dut a terme en aquesta zona revela rotacions verticals que varien de ~80º a Mediano a ~20º al nord d’Añisclo. L’edat de la rotació principal a la làmina de Gavarnie s’estableix en el Lutecià-Bartonià, quan eren actives totes les estructures de la Zona Obliqua d’Ainsa, i estaria causada per una diferència de 50 km en la quantitat de desplaçament de la làmina de Gavarnie controlada per la distribució de les sals triàsiques al seu desenganxament basal. La sincronia entre encavacalments i rotacions apunta a un model d’arc progressiu amb transport divergent. Aquests resultats revelen una estreta relació entre el registre estratigràfic dels materials sinorogènics, els encavalcaments i l’exhumació a la Zona Axial i l’evolució estructural del sistema d’envacalments dels Pirineus meridionals. Les forces tectòniques van controlar els patrons d’exhumació, l’evolució de la topografia sinorogènica de les conques intramuntanyoses i d’avantpaís i les característiques deposicionals dels sediments sinorogènics. |
|---|