Cereal and legume crops adaptation to climate change across Europe
La seguretat alimentària mundial està cada cop més amenaçada pels temps difícils recents, marcats per esdeveniments globals crítics com la pandèmia de la COVID-19, els conflictes geopolítics i el canvi climàtic. L’agricultura és un dels sectors més influenciats per les condicions climàtiques; per ta...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2026 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:dnet:recercat____::b2b65e550f3a736f58c6c8aa46e69452 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10803/697410 https://hdl.handle.net/10459.1/470108 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Blat Rendiment Clima Trigo Rendimiento Wheat Yield Climate Enginyeria Agroforestal 63 |
| Sumario: | La seguretat alimentària mundial està cada cop més amenaçada pels temps difícils recents, marcats per esdeveniments globals crítics com la pandèmia de la COVID-19, els conflictes geopolítics i el canvi climàtic. L’agricultura és un dels sectors més influenciats per les condicions climàtiques; per tant, la recerca en estratègies d’adaptació oportunes és essencial. Aquesta tesi doctoral tenia com a objectiu analitzar, des d’una escala regional mediterrània fins a una escala europea més àmplia, els efectes del clima sobre el blat, tot ampliant posteriorment aquesta anàlisi a altres cereals majors i menors, així com a les lleguminoses. Es va dur a terme una avaluació del progrés genètic utilitzant els assaigs post-registre de l’IRTA (des del 2007 fins al 2021), els quals avaluaven anualment noves varietats de blat de primavera i d’hivern en diverses localitats de Catalunya. No es va observar progrés genètic en les varietats de primavera, mentre que en les d’hivern es va detectar un augment de l’1,3%. Tanmateix, no es va observar cap progrés absolut en el rendiment per cap de les dues tipologies, principalment a causa dels efectes de l’augment de les temperatures, que van provocar una reducció dels dies fins a l’espigat i del pes hectolítric, respectivament. Per quantificar directament els impactes de l’augment de temperatures, es van avaluar els efectes de diferents escenaris d’exposició climàtica mitjançant dues dates de sembra, restriccions hídriques i variacions climàtiques interanuals, utilitzant deu varietats comercials. Les varietats tardanes estaven particularment exposades a temperatures més elevades, cosa que va resultar en una reducció del rendiment en gra, i aquest estudi va demostrar per primera vegada que aquestes diferències fenològiques també s’associaven a una disminució de la qualitat del gra, amb implicacions per a la indústria panificadora. A més, es va dur a terme una anàlisi a nivell europeu utilitzant dades de la FAO del 2000 al 2022 sobre 15 cultius extensius (cereals, lleguminoses i un pseudocereal), investigant les tendències del rendiment, la variabilitat del rendiment i els impactes climàtics. Els resultats van indicar que el clima va tenir efectes més perjudicials sobre les lleguminoses en comparació amb els cereals. En concret, les lleguminoses es van veure afectades negativament per les temperatures mensuals de primavera i estiu, tot i que alguns impactes positius de les temperatures mensuals d’hivern van mitigar parcialment aquests efectes. Durant el mateix període, també es va avaluar l’estabilitat del rendiment comparant el blat amb el pèsol, la mongeta comuna i el favó. El blat va mostrar una major estabilitat, ja que les fluctuacions interanuals del rendiment van ser significativament més baixes en comparació amb els cultius lleguminosos. A més, l’anàlisi va revelar el principal factor darrere de la variabilitat del rendiment: el blat es va beneficiar, en general, de temperatures anuals més altes, mentre que els pèsols i les faves es van veure negativament afectats tant per les temperatures anuals com per les mensuals. En conclusió, els resultats presentats en aquesta tesi posen de manifest els importants impactes de la variabilitat climàtica sobre la productivitat, estabilitat i qualitat dels cereals i lleguminoses, i subratllen el paper clau de la diversitat de cultius com a estratègia per adaptar millor els sistemes agrícoles a les condicions ambientals locals. Promoure aquesta diversitat serà essencial per desenvolupar mesures d’adaptació robustes i específiques per a cada regió, garantint així pràctiques agrícoles sostenibles, seguretat alimentària i resiliència econòmica en un context de canvi climàtic. |
|---|