La frontera de Tarragona i el castell d'Escornalbou (segles X-XIII)
La fundació i instal·lació de la canònica de Sant Miquel a la muntanya d'Escornalbou va ser un dels moments culminants de la conquesta i colonització del Camp de Tarragona durant el segle XII. Són uns fets que hem d'englobar dins el procés de conquesta d'al-Andalus per part dels poder...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:322184 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/322184 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Canòniques regulars Canons Regular Canónicas regulares Religió medieval Medieval religion Religión medieval Conquesta d'al-Andalus Conquest of al-Andalus Conquista de al-Andalus Ciències Humanes |
| Sumario: | La fundació i instal·lació de la canònica de Sant Miquel a la muntanya d'Escornalbou va ser un dels moments culminants de la conquesta i colonització del Camp de Tarragona durant el segle XII. Són uns fets que hem d'englobar dins el procés de conquesta d'al-Andalus per part dels poders cristians del nord i, en concret, de la conquesta i colonització de la Catalunya Nova en època del comte Ramon Berenguer IV i del seu fill i successor el rei Alfons I el Cast, just després de l'ocupació de Tortosa i Lleida (1148-1149). En les centúries prèvies a la conquesta, el Camp de Tarragona havia estat escenari d'una porfídia entre els dirigents cristians i els andalusins, però, tanmateix, aquella contrada va ser sempre un front secundari en la lluita entre tots dos poders. Al segle XI, aquesta disputa fronterera es va radicalitzar quan el clergat provinent de la reforma eclesiàstica va reclamar als dirigents laics la recuperació i refundació de la Seu metropolitana Tarraconense. L'antiga "civitas" de Tarragona havia passat bona part dels segles altmedievals convertida en una ciutat fantasma d'improbable habitació. Però, a partir de llavors, els comtes de Barcelona van maldar per ocupar-la. La primera part d'aquest treball examina detalladament l'ambient que es vivia a la frontera tarragonina entre els segles X i XII, les opcions estratègiques d'ambdues parts i les alternatives que tots dos bàndols contendents barallaren per la defensa i la conquesta. La segona part d'aquest treball tracta el moviment de la conquesta i com s'ocupà i es colonitzà el territori capturat, l'antic districte andalusí de Siurana, i especialment la demarcació d'Escornalbou. La fundació de la canònica va ser una alternativa per l'ocupació del territori desvinculada de les habituals infeudacions a nobles que aportaven tropes i recursos per la conquesta. Vista aquesta instal·lació, es descriu la canònica d'Escornalbou des de tots els seus angles: les seves primeres passes, els seus integrants, la vida cultural i religiosa, l'exercici de la jurisdicció i les bases econòmiques de la fundació. Així mateix, s'examina l'entorn social i econòmic de les persones que estaven sota la seva dominació. Tot plegat, aquesta és una nova història de la canònica d'Escornalbou des de la seva fundació fins al trànsit dels segles XIII al XIV, just quan començaven a respirar-se els aires de la crisi baixmedieval i s'obria un nou període existencial per a la institució i també per a la resta de Catalunya. |
|---|