Studies on the genealogical relationships within the genus Monodelphis Burneu, 1830 (Didelphidae, Marsupialia) based on basicranial anatomy and external morphology
[cat] El gènere Monodelphis és un marsupial que ocupa gairebé tots els biomes de Sud-Amèrica. Amb més de 20 espècies, la seva taxonomia i filogènia resta encara per dilucidar. Aquest treball és una extensió en l’estudi de l’anatomia basicraniana en 8 grups i 21 espècies amb l'objectiu de caract...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/65549 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/65549 http://hdl.handle.net/10803/291829 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Biogeografia Morfologia animal Taxonomia zoològica Genètica animal Marsupials Biogeography Animal morphology Zoological taxonomy Animal genetics |
| Sumario: | [cat] El gènere Monodelphis és un marsupial que ocupa gairebé tots els biomes de Sud-Amèrica. Amb més de 20 espècies, la seva taxonomia i filogènia resta encara per dilucidar. Aquest treball és una extensió en l’estudi de l’anatomia basicraniana en 8 grups i 21 espècies amb l'objectiu de caracteritzar-lo comparativament i fer una aproximació filogeogràfica. S'ha descrit una classificació en sis grups basats en el pelatge i la geogràfia. Examinant més de 165 espècimens i 102 caràcters, s’ha constatat que el basicrani és una font abundant d'informació filogenètica. L'anàlisi cladística de poblacions per ecoregió ha resultat en un arbre de 275 passes, amb Marmosa com germà d'un Monodelphis monofilètic en base a très sinapomorfies i els clades: (M. emiliae (M. americana de Tocantins-Araguaia-Maranhão, M. rubida (M. umbristriata, M. americana de Bahia))), (M. henseli (grup brevicaudata, M. domestica (M. kunsi, M. adusta), i (M. touan, M. brevicaudata del Negro-Branco, M. brevicaudata de l'est de Veneçuela). M. scalops apareix com germà de (M. emiliae + grup americana). Monodelphis proveeix tres exemples del model múltiple de diversitat evolutiva d’espècies per Sud-Amèrica. La relació entre M. kunsi i M. adusta ratifica la relació entre els boscos dels Andes i l’Atlàntic, possibilitant un escenari de dispersió pel Brasil Central o la conca del riu Paraná. La conexió entre el grup brevicaudata, de l’Amazònia, i M. domestica, del Cerrado i Caatinga, amb la parella kunsi-adusta, apunta a la relació entre aquests biomes, amb M. kunsi com a possible espècie connectora. El pas Andí és una altra alternativa considerant la relació entre M. palliolata de La Costa (Veneçuela) amb kunsi-adusta. El grup polifilètic brevicaudata uneix els Tepuis de l’est de Veneçuela amb la regió interfluvial dels rius Negro-Branco i fins el sud-est de l’Amazònia, conectant les subdivisions amazòniques de Wallace (1852). Finalment s’observa un gradient filogeogràfic que comença al bosc Atlàntic amb M. scalops, continua per el Cerrado, amb M. umbristriata, segueix pels boscos de Bahia amb M. rubida, es perllonga per la punta nord-est de Brasil fins els boscos humits del Tocantins-Araguaia-Maranhão, amb M. americana sensu estricto, i finalitza travessant el sud de l’Amazònia cap a l’oest a Rondônia amb M. emiliae. L’origen aproximadament sincrònic de Monodelphis i de la serralada est dels Andes colombians, fa uns 26 milions d’anys, proporciona un escenari fascinant per esbrinar la coevolució del gènere en relació a aquest canvi massiu medi-ambiental a Sud-Amèrica. |
|---|