Arqueologia, museus i ordinadors

Davant l'augment de l'ús de reconstruccions virtuals als museus arqueològics, aparentment sense una veritable reflexió teòrica (museològica i epistemològica) que les recolzi, aquesta tesi pretén esbrinar la utilitat de la Realitat Virtual com a instrument de presentació de l'Arqueolog...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Pujol Tost, Laia
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2007
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:38443
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/38443
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Arqueologia
Museus arqueològics
Museus
Descripción
Sumario:Davant l'augment de l'ús de reconstruccions virtuals als museus arqueològics, aparentment sense una veritable reflexió teòrica (museològica i epistemològica) que les recolzi, aquesta tesi pretén esbrinar la utilitat de la Realitat Virtual com a instrument de presentació de l'Arqueologia i per quins motius, i alhora proposar unes bases teòriques per aquest ús, a partir de la construcció d'un marc teòric i metodològic semiòtic. La tesi s'estructura en tres volums. En el primer es presenta un panorama general del projecte (objectius, metodologia, contribució a l'estat de la qüestió, perspectives de futur) i també les concepcions bàsiques sobre l'Arqueologia (situació epistemològica i funció social), els museus (paper dels objectes, funció social dels museus, funció comunicativa i educativa de l'exposició, primeres paraules sobre l'ús de les TIC als museus) i la Realitat Virtual (a partir de sis vectors d'aproximació a la complexitat del concepte) que han guiat el procés d'investigació. En el segon volum es tracta pròpiament la qüestió de partida i s'intenta esbrinar (a través de la cerca bibliogràfica sobre cada element, la seva aplicació a la RV i la verificació a partir d'avaluacions empíriques publicades) si la Realitat Virtual és útil com a eina de comunicació des de totes les perspectives implicades (percepció, cognició, semiòtica de les imatges/del llenguatge, epistemologia arqueològica, museologia, museografia i aprenentatge), reunides en tres nivells analítics: sintaxi, semàntica i pragmàtica. El tercer volum conté un resum de tota la tesi i les conclusions del procés de recerca, que corresponen als fonaments teòrics sobre l'ús de la RV als museus arqueològics des del punt de vista de la recerca i de la museologia. El present treball no és únic, sinó que ja hi ha hagut altres projectes orientats a la comprensió de la utilitat comunicativa de la RV ja des del moment que les recerques van sortir de i l'àmbit militar i per això es pot situar com a continuador d'aquestes. Però ara aporta algunes novetats, entre les quals cal destacar la construcció d'un marc teòric i metodològic, la Semiòtica, que comporta els següents avantatges: permet aplicar i adaptar la metodologia analítica desenvolupada en altres àmbits; integrar en un discurs coherent les recerques sobre els avantatges i inconvenients de la RV des dels diferents àmbits implicats; obtenir una eina avaluativa per contrastar en el futur aquesta fonamentació teòrica; i, finalment, com a conseqüència pràctica del marc teòric, proporcionar una base racional i explícita per a l'ús científic i divulgatiu de la RV en Arqueologia.