The role of lateral extra-articular tenodesis in revision anterior cruciate ligament reconstruction
Introducció: Aquesta tesi explora la pregunta crucial de si la combinació de la tenodesi extraarticular lateral modificada de Lemaire (LET, per les sigles en anglès) pot oferir resultats favorables i mínimes complicacions en la reconstrucció de lligament encreuat anterior (ACLR, per les sigles en an...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690991 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690991 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tenòdesi Tenodesis Genoll KNEE Rodilla LEA ACL LCA Ciències de la Salut 61 617 |
| Sumario: | Introducció: Aquesta tesi explora la pregunta crucial de si la combinació de la tenodesi extraarticular lateral modificada de Lemaire (LET, per les sigles en anglès) pot oferir resultats favorables i mínimes complicacions en la reconstrucció de lligament encreuat anterior (ACLR, per les sigles en anglès). S'investiguen dues poblacions diferents. Primer s'analitza la influència de LET i els al·loempelts en una població general, centrada a millorar l'estabilitat rotacional. En segon lloc, s'avalua la possibilitat d'un retorn al'esport en atletes joves després del procediment amb autoempelts i LET. Aquests estudis fan servir un disseny prospectiu, amb períodes de seguiment d'un i dos anys, respectivament. Justificació científica: L'ACLR de revisió pot ser desafiant a causa de la inestabilitat crònica i les lesions condrals i meniscals associades. La incorporació de LET podria afegir riscos addicionals sense avantatges substancials. Per tant, avaluar els resultats és crucial per avançar a la pràctica clínica i millorar la qualitat de vida dels pacients. Hipòtesi i objectius: La hipòtesi suggereix que combinar LET amb ACLR de revisió usant al·loempelts o autoempelts pot aconseguir resultats funcionals favorables amb mínimes complicacions. Els objectius inclouen avaluar escales funcionals, comprovar l'estabilitat del genoll, examinar les taxes de complicacions i determinar la capacitat dels pacients per tornar a l'esport després del procediment. Disseny de lestudi Intervenció: Observacional Temps: Prospectiu Comparació: No comparatiu Laboratori: No implica experimentació de laboratori amb animals o cadàvers. Registre d'estudi internacional: No registrat en un registre d'estudi internacional. Càlcul de mostra: n = 36(46) i n = 19(19), respectivament Unicèntric/Multicèntric: Unicèntric (HUVH i Clínica Corachan, respectivament) Resultats: En resum, els resultats dels dos articles assenyalen que l'ACLR de revisió complementada amb LET condueix a millores notables als resultats funcionals. De manera específica, es van apreciar millores importants en les puntuacions de les escales IKDC, Lysholm i SF-12, tant en els casos que van emprar al·loempelts com en els que es van utilitzar autoempelts. Les proves d'estabilitat (Lachman i pivot shift) també van demostrar resultats superiors i van suggerir una millora en l'estabilitat rotacional de l'articulació del genoll amb LET. Tot i això, l'ACLR de revisió amb LET no està exempta de desafiaments i limitacions. En particular, un nombre significatiu de pacients va desenvolupar lesions concurrents, i va destacar la complexitat inherent dels procediments de revisió. Es van observar complicacions, incloent-hi inestabilitat anteroposterior, dolor al genoll, i re-ruptura de l'empelt, en un subconjunt de pacients. Pel que fa a la represa de les activitats esportives, es van veure variacions entre tots dos estudis. En tots dos grups, el percentatge de pacients que van aconseguir tornar al nivell de rendiment esportiu previ a la lesió es va reduir en comparació amb aquests mateixos pacients després de la seva ACLR primària. Al grup d'al·loempelts, hi va haver una menor taxa de pacients capaços de tornar a qualsevol nivell de pràctica esportiva. Per contra, al grup d'autoempelts, tots els atletes van aconseguir reprendre les activitats esportives, encara que no necessàriament en el seu nivell de rendiment previ. Conclusions: La tesi demostra que complementar l'ACLR de revisió amb LET pot portar a resultats funcionals a mitjà termini encoratjadors i millorar l'estabilitat de l'articulació del genoll. Tant els al·loempelts com els autoempelts, quan s'augmenten amb LET, presenten aquests resultats positius. Els al·loempelts emergeixen com una opció viable per a pacients amb estils de vida menys exigents físicament o quan els autoempelts no són factibles. Els pacients joves i actius que trien autoempelts poden anticipar una possibilitat més gran de tornar |
|---|