Next-Generation Virus Genotyping for HIV-1 Surveillance and Clinical Management
Tot i que la infecció pel virus de la immunodeficiència humana de tipus 1 (VIH-1) roman sense cura, la teràpia antiretroviral és capaç de bloquejar de manera persistent la replicació viral, limitant el dany al sistema immunitari. Aquest fet pot prevenir i/o revertir el deteriorament immunitari en la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:174021 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/174021 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | VIH (Virus) Infeccions per VIH Resistència als medicaments |
| Sumario: | Tot i que la infecció pel virus de la immunodeficiència humana de tipus 1 (VIH-1) roman sense cura, la teràpia antiretroviral és capaç de bloquejar de manera persistent la replicació viral, limitant el dany al sistema immunitari. Aquest fet pot prevenir i/o revertir el deteriorament immunitari en la majoria de pacients, prolongant la seva esperança de vida i incrementant la seva qualitat. A més, el tractament antiretroviral és la eina disponible més eficaç per prevenir la posterior transmissió del virus. Una de les qüestions més crítiques en el tractament del VIH-1 son les mutacions de resistència. El VIH-1 es distribueix en quasispecies, fet que permet al virus adaptar-se i escapar ràpidament de l'efecte dels fàrmacs o de la pressió immunitària. També implica que mutacions minoritàries que poden ser potencialment rellevants també son presents, i poden passar desapercebudes pels assajos genotípics convencionals. En altres paraules, els metges poden perdre informació important necessària per optimitzar les opcions de tractament antiretroviral. Mitjançant tècniques de seqüenciació massiva hem demostrat que les mutacions minoritàries de resistència als antiretrovirals poden ser clínicament importants en alguns pacients i quan es prescriuen règims antiretrovirals concrets. Vam trobar que les mutacions de resistència minoritàries pre-existents son clínicament rellevants en pacients que es presenten tard a la clínica amb una supressió immunològica avançada que comencen tractament amb inhibidors de la transcriptasa reversa no anàlegs de nucleòsids. La seva presència s'associa amb més risc de fracàs virològic. També hem observat que la presència d'aquestes mutacions minoritàries pot ser important pels individus infectats per VIH-1 que viuen en regions en vies de desenvolupament, on els pacients sovint son tractats amb règims de primera línia que contenen tenofovir sense un posterior monitoreig de la càrrega viral. Vam trobar que la prevalença de mutacions de resistència a tenofovir després d'un fracàs virològic és alta, i l'absència de genotipat podria comprometre la utilització del tenofovir com a règim de segona línia. Per tant, la vigilància de les resistències a tenofovir hauria de ser una prioritat tant en pacients naïve a tractament com en pacients experimentats, com a mínim mitjançant seqüenciació poblacional. Un altre missatge important és que fins a dia d'avui la transmissió de mutacions de resistència als inhibidors de la integrasa a Europa roman a nivells mínims. Ara que s'han convertit en una família de tractament que es prescriu freqüentment en països desenvolupats, podria portar a l'emergència de mutacions de resistència transmeses i a una necessitat de genotipar per les mutacions a integrasa en els propers anys. Pel que fa a l'anàlisi de la presència de la mutació de resistència S282T en pacients co-infectats per VIH-1/hepatitis C, no la vam detectar en cap cas, i globalment s'ha vist en molt pocs pacients, amb una reversió a forma wild-type passades unes setmanes. A més, amb els nous règims anomenats agents antivirals directes els pacients es curen en la majoria de casos, sense necessitat de testar les mutacions de resistència abans d'administrar-los. En general, la detecció de resistències minoritàries als fàrmacs pot ajudar a evitar fracassos virològics i prevenir la transmissió de variants resistents de VIH. |
|---|