Study of similarities and differences between circulating hepatitis B virus RNA and DNA quasispecies in different regions of viral genome and development of an antiviral gene therapy strategy
Al 2019, la Organització Mundial de la Salut (OMS) va estimar que 296 milions de persones a tot el món vivia amb infecció crònica pel virus de la hepatitis B (VHB), amb 1,5 milions de noves infeccions per any malgrat la disponibilitat d'una vacuna segura i eficaç. Tot i l'existència dels a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:291762 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/291762 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Virus hepatitis B Hepatitis B virus Quasispecies Terapia génica Teràpia gènica Gene therapy Ciències de la Salut |
| Sumario: | Al 2019, la Organització Mundial de la Salut (OMS) va estimar que 296 milions de persones a tot el món vivia amb infecció crònica pel virus de la hepatitis B (VHB), amb 1,5 milions de noves infeccions per any malgrat la disponibilitat d'una vacuna segura i eficaç. Tot i l'existència dels anàlegs de nucleòs(t)ids, aquests antivirals no aconsegueixen curar la infecció ni garantitzar que l'hepatopatia no progressi, ja que no eliminen ni interfereixen en l'expressió del ADN circular covalentment tancat (ADNccc) o del ADN viral integrat al genoma dels hepatòcits. La proteína HBx i la transcriptasa reversa viral (RT) són dos elements clau al cicle vital del VHB. La primera, codificada pel gen X del VHB (HBX), juga un paper important en l'estabilitat del ADNccc intrahepàtic i la seva transcripció. La segona, és responsable de què, entre els virus d'ADN, el VHB sigui un dels més variables, ja que es un domini de la polimerasa viral que manca d'activitat correctora d'errors, proporcionant variabilitat genètica durant la transcripció reversa del ARN pregenòmic encapsulat a ADN circular relaxat. Els nivells sèrics de ADN-VHB disminueixen ràpidament amb l'inici del tractament, mentre que els d'ARN-VHB ho fan més lentament. Això permet estudiar les quasispècies (QS) virals a través de l'ARN-VHB circulant en pacients amb tractament, amb nivells inclús indetectables d'ADN-VHB. La QS d'ARN-VHB circulant és dinàmica i genèticament més homogènia a la de l'ARN intrahepàtic que a la del ADNccc. Per aquest motiu, molts dels mecanismes d'inhibició viral basats en teràpia gènica es centren en els transcrits derivats del VHB com a diana principal. Hi ha pocs estudis que hagin analitzat la QS circulant d'ARN-VHB, motiu pel qual existeixen poques dades sobre les seves similituts i diferències amb la QS d'ADN-VHB. Donat que la QS d'ARN-VHB no ha estat sotmesa a un procés de transcripció reversa, és raonable suposar que poden haver diferències significatives entre ambudes QS. Al primer esutdi es va analitzar una regió de l'extrem 5' del HBX on previament es van identificar regions hiperconservades a l'ADN-VHB circulant, que preteniem confirmar a l'ARN-VHB circulant. Es van comparar ambues QS en un grup de 13 pacients no tractats amb diferents genotips del VHB i graus de gravetat de la malaltia hepàtica observant-se una major complexitat i conservació de la seqüència a l'ADN-VHB. A més, es va confirmar que la majoria de les regiones hiperconservades anteriorment identifiques coincidien amb les revelades a l'ARN-VHB sèric, pel que és possible que també es conservin a nivell d'ARN-VHB intrahepàtic. Al segon estudi, es van comparar ambues QS a la regió de solapament entre l'antigen de superfície i el domini RT de la polimerasa viral (S-RT) del genoma del VHB, utilitzant un conjunt d'índexs de diversitat, similitut i distàncies genètiques. Es va incloure una mostra de sèrum de 12 pacients no tractas. També es va incloure una mostra de seguiment de tres dels 12 pacients. L'anàlisi dels canvis entre ambdues QS ens va permetre observar les tendències evolutives independents de cada QS, que poden ser diferents segons el pacient. Al tercer estudi, es va utilitzar un model in vitro d'infecció celular per comprovar la possible utilitat de la teràpia gènica dirigida a les seqüències hiperconservades esmentades al primer estudi i també confirmades a nivell d'ARN-VHB circulant. Es van probar diversos oligonucleòtids candidats per teràpia gènica basats en LNA Gapmer i small interfering RNA. |
|---|