La desorientació de la premsa espanyola davant de la caiguda de Mussolini
La premsa espanyola, dòcil instrument del franquisme, reflecteix plenament entre 1942 i 1945 tot el desconcert d'un règim que perd, amb l'enfonsament del feixisme, el seu gran referent polític. La desorientació d'unes publicacions que s'han d'enfrontar a les catàstrofes mili...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/110830 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/110830 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Guerra Mundial II, 1939-1945 Feixisme Premsa Espanya World War, 1939-1945 Fascism Press Spain |
| Sumario: | La premsa espanyola, dòcil instrument del franquisme, reflecteix plenament entre 1942 i 1945 tot el desconcert d'un règim que perd, amb l'enfonsament del feixisme, el seu gran referent polític. La desorientació d'unes publicacions que s'han d'enfrontar a les catàstrofes militars i polítiques italianes, després d'haver exaltat durant anys el sistema mussolinià, s'expressa en cròniques i comentaris sovint contradictoris: esdeveniments tan importants com la destitució del Duce i la formació del Govern Badoglio, l'armistici i la creació de la República Social, són de fet objecte d'anàlisis radicalment diferents. Emergeix així un tracte absolutament característic de la premsa en aquest bienni, és a dir, la seva falta d'uniformitat, fins i tot en el marc d'una evolució general del seu judici sobre l'experiència feixista. |
|---|