La Tuberculosi a Catalunya, des del segon terç del segle XIX, a la meitat del segle XX
S’estudia l’evolució de les idees que tenien els metges a Catalunya en el segle XIX i en la segona meitat del segle XX. Per aquest estudi s’ha analitzat el contingut dels escrits, publicacions, memòries, discursos d’ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina, Actes del Primer Congrés Internacional de Ba...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/51612 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/51612 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tuberculosi Tuberculosis Ciències de la Salut 614 |
| Sumario: | S’estudia l’evolució de les idees que tenien els metges a Catalunya en el segle XIX i en la segona meitat del segle XX. Per aquest estudi s’ha analitzat el contingut dels escrits, publicacions, memòries, discursos d’ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina, Actes del Primer Congrés Internacional de Barcelona, monografies, revistes mèdiques, i textos, que tracten de tuberculosi, publicats entre 1832 i 1950. Les Memòries Manuscrites són la principal font d’informació que existeix en el segon terç del segle XIX (1830 – 1870) En l’últim terç del segle XIX i fins l’any 1921, les més importants són la Gaceta Médica Catalana, i el llibre de Ponències del Primer Congres Internacional de Barcelona de 1910. En l’últim període fins a 1950, els textos i les revistes mencionades en l’estudi. En els cent anys que van des de mitjans del segle XIX a la meitat del segle XX, la tisi ha estat la malaltia infecciosa amb més mortalitat a Catalunya. La concentració de persones a la ciutat procedents de zones rurals en començar la industrialització, les males condicions socials, l’amuntegament de persones en habitatges deficients, les fàbriques antihigièniques, la llarga jornada de treball, facilitaren el contagi, l’esclat de la malaltia i s’assoliren taxes de 50 morts anuals de tisi, per cada 10.000 habitants. El nucli bàsic de l’estudi és conèixer les idees que tenien els metges sobre les diferents presentacions clíniques de la tuberculosi, el bacil de Koch, la seva procedència, importància etiològica, patogenicitat, les formes de transmissió de la malaltia, les possibilitats de contagi, i la possible eficàcia dels nombrosos tractaments aplicats. En el període estudiat cap tractament havia estat capaç de curar la tuberculosi. Des de finals dels anys vint, amb la col•lapsoterapia curaven alguns tuberculosos amb caverna, que sense aquesta tècnica haurien mort, però les seves indicacions eren limitades. La cura senatorial era una mesura indirecta i inespecífica que afavoria la capacitat defensiva de l’organisme, i que va millorar els resultats quan va incloure la col•lapsoterapia, però l’efectivitat real com demostren alguns estudis, era escassa i l’estància en el sanatori suposava la ruïna per a moltes famílies. Tots els sèrums, vacunes, tuberculines, cossos immunitzants, sals d’or, tiosulfats, etc., no tingueren més utilitat que la de contribuir a conservar l’esperança dels malalts. Les mesures higièniques, aïllament, destrucció de l’esput, separació del nadó dels pares tuberculosos, afavoriren el descens de la tuberculosi. La vacuna BCG de Calmette-Guerin preparada amb un bacil boví, provoca la mateixa immunitat cel•lular parcial, que l’infecció natural. No evita el contagio de la tuberculosi, però disminueix la possibilitat de desenvolupar la malaltia en els infectats. A Catalunya, la vacuna BCG introduïda i popularitzada per Sayé s’aplicà des de 1921 fins a 1980. Actualment no té utilitat en els països desenvolupats perquè la infecció en la primera infància és pràcticament inexistent. Els tuberculosos estaven hospitalitzats, quan ho estaven, en sales comuns barrejats amb traumatitzats, operats, tífics, cirrosis, xarampió, etc. En 1910 s’inaugurà a l’Hospital Clínic la primera sala exclusiva per a tísics amb catorze llits. Des d’aquest moment es va intentar aïllar els tuberculosos, i aquest mateix any s’inaugurà el primer sanatori a Catalunya amb vint-i-cinc llits i successivament n’aparegueren d’altres, però el nombre de llits era molt inferior al de malalts, i la tuberculosi tot i que disminuïa progressivament, va conservar una alta incidència i una alta mortalitat, fins a l’aparició dels quimioteràpics i el coneixement de les combinacions de drogues, que han permès la curació de la pràctica totalitat dels cassos, si s’apliquen correctament. |
|---|