Estudio comparativo de las complicaciones hemorrágicas en pacientes con terapia antiagregante y anticoagulante intervenidos de cirugía oftalmológica bajo anestesia regional oftálmica
El tractament antiagregant plaquetari (AAP) i anticoagulant (ACO) s'utilitza amb freqüència per a la prevenció i el tractament de la malaltia tromboembòlica. La prevalença d'aquest tractament ha augmentat en els darrers anys i la seva incidència en pacients sotmesos a cirurgia oftalmològic...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:313479 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/313479 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hemorràgia retrobulbar Retrobulbar hemorrhage Hemorragia retrobulbar Anticoagulants Anticoagulantes Antiagregants Antiplatelet Antiagregantes Ciències de la Salut |
| Sumario: | El tractament antiagregant plaquetari (AAP) i anticoagulant (ACO) s'utilitza amb freqüència per a la prevenció i el tractament de la malaltia tromboembòlica. La prevalença d'aquest tractament ha augmentat en els darrers anys i la seva incidència en pacients sotmesos a cirurgia oftalmològica és significativa. Una proporció important de les cirurgies oftalmològiques es realitzen amb anestèsia regional oftàlmica (ARO). No existeix evidència que la prevalença d'hemorràgia retrobulbar (HRB) després de l'ARO sigui superior en pacients que estan en tractament amb ACO/AAP. Objectius Avaluar si la prevalença de HRB després de realitzar una tècnica d'ARO és superior en pacients en tractament amb ACO/AAP. Com a objectius secundaris, es van avaluar la prevalença d'ACO/AAP i el seu maneig perioperatori, la variabilitat de resposta als fàrmacs antagonistes de la vitamina K (AVK) i la prevalença dels tipus d'anestèsia realitzats. Material i mètodes Estudi observacional, descriptiu i prospectiu dut a terme entre gener de 2020 i febrer de 2021 en pacients sotmesos a cirurgia oftalmològica en règim de cirurgia major ambulatòria (CMA). Les patologies es van classificar en grups quirúrgics: càmera anterior, càmera posterior, cirurgia de glaucoma, estrabisme i òrbita. Es van analitzar els pacients en tractament amb ACO/AAP i el maneig perioperatori realitzat. En els pacients sotmesos a ARO, es va avaluar l'aparició de HRB com la presència d'hemorràgia ocular amb un increment de la pressió intraocular. Per comparar variables categòriques es va utilitzar la prova exacta de Fisher; per variables contínues entre dos grups, la prova t de Student; i per més de dos grups, l'ANOVA. Quan no es complien els criteris d'aplicabilitat, es va utilitzar el mètode no paramètric de la prova de U de Mann-Whitney. Resultats Es van recollir 5.354 pacients adults sotmesos a cirurgia oftalmològica. La prevalença del tractament amb ACO/AAP va ser del 25,9%. La prevalença d'AAP, ACO i teràpia doble va ser del 16%, 8,7% i 1,2%, respectivament. Un 41% dels pacients en tractament amb AVK que no van interrompre la medicació van presentar valors d'INR fora del marge terapèutic. La prevalença d'anestèsia tòpica i ARO va ser del 56,1% i 30,0%, respectivament, mentre que només un 0,8% dels casos van requerir anestèsia general. Es van realitzar 1.616 ARO, de les quals 410 pacients estaven en tractament amb ACO/AAP. D'aquests, en 67 pacients es va suspendre la medicació abans de la intervenció. L'aparició de HRB es va produir en 7 pacients (0,43%) sense tractament amb ACO/AAP. Cap pacient en tractament amb ACO/AAP va presentar complicacions per HRB. Conclusions En l'ARO, tot i que les incidències d'HRB són similars, no es pot afirmar que la continuïtat dels fàrmacs ACO/AAP no estigui associada a un increment d'aquesta complicació. La prevalença de fàrmacs ACO/AAP va ser del 25,9%, sent l'àcid acetilsalicílic i els anticoagulants orals directes els fàrmacs més freqüentment utilitzats com a AAP i ACO, respectivament. L'adhesió al tractament en pacients amb AVK no garanteix un bon control d'aquest. L'anestèsia tòpica i l'ARO van ser les tècniques anestèsiques més emprades. |
|---|