Estudi de la Fibril·lació Auricular: de la fisiopatologia al tractament
La fibril.lació auricular és l’arítmia cardiaca més freqüent, amb una elevada morbimortalitat i impacte econòmic. Augmentant-ne la importància epidemiològica, s’espera que la seva incidència s’incrementi de forma molt marcada com a conseqüència de l’envelliment de la població. En aquesta tesi doctor...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2012 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/127299 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/127299 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Arítmia Arritmia Arrhythmia Fibril·lació auricular Fibrilación auricular Atrial fibrillation Micro RNAs MicroRNAs Anticoagulants (Medicina) Anticoagulantes Anticoagulants (Medicine) Ciències de la Salut 616.1 |
| Summary: | La fibril.lació auricular és l’arítmia cardiaca més freqüent, amb una elevada morbimortalitat i impacte econòmic. Augmentant-ne la importància epidemiològica, s’espera que la seva incidència s’incrementi de forma molt marcada com a conseqüència de l’envelliment de la població. En aquesta tesi doctoral, estudio la fisiopatologia i el tractament de la fibril.lació auricular a través d’un abordatge experimental i clínic. L’exercici físic de molt elevada intensitat és una de les causes emergents de fibril.lació auricular, especialment en individus joves i de mitjana edat. La fisiopatologia n’és desconeguda. En aquesta tesi, en un model exeperimental d’exercici físic en rata, es demostra mitjançant tècniques in vivo i in vitro que la hipertonia vagal característica dels atletes és un factor clau en el desenvolupament de la fibril.lació auricular de l’atleta. El substrat aritmogènic induit per l’exercici és reversible, especialment la hipertonia vagal. Per contra, el remodelat estructural (dilatació auricular i fibrosi) reverteixen de forma molt més lenta o incompleta. Els microRNA són seqüències curtes de RNA, recentment descrites, que participen en la regulació post-transcripcional de l’expressió génica. Els microRNA participen en gran quantitat de processos fisiològics i patològics, entre els quals el desenvolupament de fibrosi en diferents teixits. Tanmateix, es desconeix la seva participació en el desenvolupament del substrat de la fibril.lació auricular. En aquesta tesis, s’estudia la participació de miR-21 en el remodelat auricular post-infart de miocardi ventricular. S’usa un model en rata en el que objectivem una elevada inducibilitat de fibril.lació auricular. Es demostra que miR-21 participa en el desenvolupament de fibrosi miocàrdica auricular, i que la seva inhibició és capaç de prevenir-ne el desenvolupament i la inducibilitat de fibril.lació auricular. Es postul.la miR-21 com a possible diana terapéutica en el tractament de la fibril.lació auricular. El tractament anticoagulant constitueix la base de la prevenció del risc embòlic en la fibril.lació auricular. Ocasionalment, els pacients diagnosticats de fibril.lació auricular pateixen malaltia coronària com a comorbilitat, i requereixen tractament antiplaquetari amb aspirina i tienopiridines. El risc hemorràgic i trombòtic de la triple combinació d’anticoagulació, aspirina i tienopiridina roman desconeguda. En aquesta tesi estudiem aquest problema en pacients sotmesos a intervencionisme coronari i mostrem que es presenta en un de cada vuit pacients. En el seguiment, els pacients als que se’ls prescriu la triple combinació antitrombòtica presenten una incidència significativament menor d’esdeveniments trombòtics que els que no la van rebre, amb una major incidència d’hemorràgies no greus com a contrapartida. |
|---|