Loess in the Eastern Ebro Valley: source areas and red soil genesis
La següent tesi doctoral es centra en els dipòsits de loess situats a la regió oriental de la Vall de l'Ebre. Aquests materials, d'origen eòlic, tenen un gran interès agronòmic i representen un registre terrestre fonamental per comprendre els canvis climàtics durant el Quaternari. A l'...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689094 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689094 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Loess Ebre Mineralogia Ebro Mineralogía Mineralogy Edafologia i Química Agrícola 55 |
| Sumario: | La següent tesi doctoral es centra en els dipòsits de loess situats a la regió oriental de la Vall de l'Ebre. Aquests materials, d'origen eòlic, tenen un gran interès agronòmic i representen un registre terrestre fonamental per comprendre els canvis climàtics durant el Quaternari. A l'àrea d'estudi es troba la major extensió de loess a la Península Ibèrica amb aproximadament 2000 km2. Per dur a terme aquest projecte, es va realitzar una delimitació espacial i temporal, seguida d'una caracterització físico-química que va permetre identificar les àrees d'origen, a més de la formació i evolució dels dipòsits loess i els sòls derivats. Els resultats van revelar l'existència de tres zones de loess amb àrees font clarament diferenciades. La Conca de l'Ebre, sent la mes extensa, es va originar a partir de la plana al•luvial del riu Ebre mitjà i els interfluvis del Miocè; la Conca de Móra, a l'est de l'anterior, va provenir de les aportacions del riu Ebre inferior i, finalment, el loess de la Serra d'Almenara que es va originar a partir de les planes al•luvials del Segre amb contribucions de materials rics en guix circumdants. Es conclou que els vents dominants a la zona durant la deposició dels loess tenien una direcció preferent de WNW a ESE, similar a la direcció actual, amb distàncies de transport inferiors a 100 km. Pel que fa a la cronologia, es van identificar dos períodes de deposició relacionats amb els dos últims cicles glacials, específicament amb les fases fredes MIS2-3 i MIS6, amb un període de formació de sòls vermells a partir dels loess més antics durant la fase càlida de l'últim interglacial MIS5c/e. En aquests sòls s'observen processos de descarbonatació e iluviació d'argiles intercalats amb episodis de carbonatació clàssics. En alguns horitzons, la rubefacció final es deu a l'activitat orgànica associada principalment a la formació de queres fa 25 ka (MIS2). |
|---|