La funció de l'artista en el pensament romàntic alemany
Els orígens de la funció de l'artista en el Romanticisme alemany es remunten al concepte de Bildung dela mística medieval alemanya, a la seva idea de Déu com a procés de desenvolupament. Amb l'Sturm und Drang aquesta representació va prendre la forma d'una filosofia de la història que...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:257505 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/257505 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Bildung Geni Cercles Conceptualitzar Genius Circles Conceptualize Epigones Epígons |
| Sumario: | Els orígens de la funció de l'artista en el Romanticisme alemany es remunten al concepte de Bildung dela mística medieval alemanya, a la seva idea de Déu com a procés de desenvolupament. Amb l'Sturm und Drang aquesta representació va prendre la forma d'una filosofia de la història que situà el geni artista com a col·laborador prin-cipal en el procés de la Creació. Els primers romàntics van concretar aquestes idees formant cercles, organitzant activitats i divulgant els seus escrits. I Schelling les va con-ceptualitzar en una filosofia. Aquest pensament romàntic ha tingut una continuïtat que es pot rastrejar en la filosofia i l'art contemporanis, i també en alguns epígons catalans. |
|---|