Els límits del progrés segons Kant
Sens dubte la 'idea de progés', tot i els precedents més o menys llunyans que puguin assenyalar-se, té la seva formulació filosòfica definitiva en el marc del projecte reformador, educador i culturitzador del segle XVIII i, per tant, constituieix una idea genuïnament i tòpicament 'il·...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2007 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositório: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/52763 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/52763 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Filosofia de la història Filosofia del dret Pensament crític Philosophy of history Philosophy of law Critical thinking Kant, Immanuel, 1724-1804 |
| Resumo: | Sens dubte la 'idea de progés', tot i els precedents més o menys llunyans que puguin assenyalar-se, té la seva formulació filosòfica definitiva en el marc del projecte reformador, educador i culturitzador del segle XVIII i, per tant, constituieix una idea genuïnament i tòpicament 'il·lustrada'. En aquest punt, com en altres, Kant ocupa una posició peculiar en l'època: la seva assumpicó radical del principi crític de sotmetre tot fet o creença al 'tribunal de la raó' per tal de mostrar els límits de les nostres facultats, el portà no sols a qüestionar molts dels supòsits i tòpics metafísics del pensament tradicional, sino també dels seus mateixos contemporànis. |
|---|