Ensanchando el campo de lo posible. Los centros sociales como reformulación del espacio público
L'okupació i els Centres Socials s'han tornat creixentment en poderoses eines politicoculturals per a reclamar el dret a la ciutat. Com espacialitats performatives, practiquen i permeten practicar la justícia espacial. Després de la nova ona de legitimitat a les pràctiques disruptives als...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/664066 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/664066 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Okupació Okupación Squalting Autonomia Autonomía Autonomy Especialitats emancipadores Especialidades emancipadoras Emancipatory spetialities Ciències Humanes 91 |
| Sumario: | L'okupació i els Centres Socials s'han tornat creixentment en poderoses eines politicoculturals per a reclamar el dret a la ciutat. Com espacialitats performatives, practiquen i permeten practicar la justícia espacial. Després de la nova ona de legitimitat a les pràctiques disruptives als espais urbans, l'okupació d'edificis buits amb finalitats sociopolítiques s'ha convertit en una acció habitual per a la nova generació polititzada. L'objectiu d'organitzar Centres Socials per socialitzar pràctiques alternatives enfront d'hegemonies socials, polítiques, econòmiques i culturals, constitueix la prova d'un nou espai públic, com punt de contacte amb el paradigma relacional (del) comú. Aquesta recerca mostra com aquests espais creen nous tipus de sociabilitat i unes possibilitats reals d'emancipació enfrontant unes ciutats i territoris que suposadament són ineluctables i irreversibles. En particular, i para aterrar l'enfocament teòric, la recerca estudia tres Centres Socials Okupats a la ciutat de Barcelona. La recerca també introdueix l'experiència de l'okupació no entesa només com una pràctica de resistència pura d'un procés de contestació, sinó també com una alternativa propositiva. En altres paraules, els Centres Socials permeten a les persones tenir una experiència real fora del sistema i governança capitalista. Així mateix es mostra com aquesta experiència permet a les persones organitzar-se en una espacialitat i comportament innovadors, tenint com a prioritat la transformació del seu propi espai circumdant. Aquests espais alternatius causen una ruptura en la narrativa hegemònica de la ciutat, per la qual cosa constitueixen una frontissa per comprendre una forma diferent d'habitar l'arena urbana. En aquest sentit, romandre en un espai i en un projecte polític significa habitar-ho; és una virtualitat, un horitzó i una forma de practicar una utopia quotidiana, d'apropiar-se del present i prendre la sobirania. Significa involucrar-se i comprometre's, la qual cosa òbviament s'estén en el temps, com un projecte de transformació que continua cap endavant, en el futur, i a l'espai, creant vincles topològics entre persones i organitzacions, i comprometent-se amb ells. Per tant, els Centres Socials vinculen la temporalitat i l'espacialitat alternativa i transformadora promovent una relacionalitat determinada. |
|---|