Avaluació de la formulació de l'Eurocodi 2 sobre ample de fissura en estructures de formigó armat
Aquest treball investiga la durabilitat del formigó, centrant-se en l'ample de fissura causat per càrregues externes. Els objectius principals són fer una recerca sobre el fenomen de la fissuració i aportar una fórmula nova de l'ample de fissura la qual sigui simple i directa, amb una prec...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/419467 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/419467 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Eurocodes (Standards) Concrete Ample de fissura durabilitat del formigó armat codis estructurals Eurocodis (Normes) Formigó Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Materials i estructures::Materials i estructures de formigó |
| Sumario: | Aquest treball investiga la durabilitat del formigó, centrant-se en l'ample de fissura causat per càrregues externes. Els objectius principals són fer una recerca sobre el fenomen de la fissuració i aportar una fórmula nova de l'ample de fissura la qual sigui simple i directa, amb una precisió acceptable. Mitjançant dades experimentals existents, es comparen les formulacions d’ample de fissura de diferents codis: l’actual Eurocodi 2 i la seva versió futura, la fórmula de Frosch emprada en l’ACI 318 nord-americà, l’antiga normativa espanyola de formigó estructural EHE-08 i el codi model de la fib MC2020. Les dades experimentals, les quals han sigut obtingudes de la tesi doctoral d’Enrique Calderón, inclouen mesures de fissura de 14 bigues de formigó armat de diferent tipus de quantia mecànica. Aquestes dades es faran servir per identificar els punts forts i dèbils de cada codi i per poder fer una proposta d’una nova fórmula simplificada. La metodologia feta servir ha sigut en primera instància, introduir les diverses formulacions dels codis i posteriorment comparar-les amb els experiments de Calderón mitjançant els ràtios de prediccions analítiques, coeficients de variació i valors experimentals de l’ample de fissura. Seguidament, es fa una anàlisi de la fórmula clàssica de l'ample de fissura per a presentar una proposta de fórmula de càlcul de l'ample de fissura i comparar-la de la mateixa forma que abans amb els experiments de Calderón i les altres fórmules. Els resultats obtinguts han sigut que l'Eurocodi 2 actual s'adapta millor a les bigues d'alta, mitjana i baixa quantia mecànica, mentre que quan s'augmenta l'armadura de la part comprimida a compressió, és recomanable fer servir la futura versió de l’Eurocodi 2. S'ha trobat que la fórmula proposta pot fer-se servir com a primera iteració per a calcular l'ample de fissura característic. Les conclusions d'aquest treball remarquen la importància del control de l'ample de fissura en la durabilitat del formigó i |
|---|