La Tragèdia del Park Güell. Una aproximació relacional a la política del turisme
Aquesta tesi doctoral analitza la controvèrsia al voltant de la regulació d’accés al Park Güell (Barcelona) entre 2007 i 2013 amb l’objectiu de contribuir al debat acadèmic a l’entorn de la política del turisme. Després de presentar una descripció en profunditat dels esdeveniments seguint l’estructu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674072 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674072 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Park Güell Controvèrsia Política del turisme Polítíca del turismo Controversy Politics of Tourism Ciències Socials i jurídiques 3 32 71 9 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral analitza la controvèrsia al voltant de la regulació d’accés al Park Güell (Barcelona) entre 2007 i 2013 amb l’objectiu de contribuir al debat acadèmic a l’entorn de la política del turisme. Després de presentar una descripció en profunditat dels esdeveniments seguint l’estructura d’una tragèdia grega, es despleguen una sèrie de qüestions que pretenen ampliar i complementar les aproximacions normatives, comunicatives i crítiques dels estudis de turisme seguint els postulats teòrics i metodològics del pensament relacional. L’anàlisi de la controvèrsia ens permet desgranar el procés de traducció que va permetre a l’Ajuntament de Barcelona resoldre una situació de rebuig inicial i imposar la regulació d’accés al parc. Pel que fa als resultats de la recerca, es presenta una proposta de conceptualització relacional del fenomen turístic que emana de diferents aproximacions i escoles i que permet abordar el turisme com a efecte d’associacions heterogènies, com una ecologia de pràctiques mundanes, com un esdeveniment en moviment i com una esfera de negociació a través de l’espai i la seva multiplicitat. En segon lloc, es s’analitzen els diferents mecanismes que van permetre consolidar la polítiques turística al Park Güell, evidenciant el procés de desbordament inicial i posterior desplaçament de les qüestions en joc, així com la desarticulació del debat públic al voltant del turisme. En tercer lloc, s’aprofundeix en el debat sobre els béns comuns en un marc de desacord vers la normalització de la regulació d’accés com a única solució possble al problema de la massificació turística. |
|---|