Cid, la variant centromèrica de la histona H3 de Drosophila
El centròmer és una estructura especialitzada del cromosoma que té un paper fonamental en la correcta segregació cromosòmica durant la mitosi i la meiosi. Tot i que les histones es troben entre les proteïnes més conservades, una característica de la cromatina centromèrica és la presència d'una...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:38297 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/38297 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Epigènesi Centròmer Cromatina |
| Sumario: | El centròmer és una estructura especialitzada del cromosoma que té un paper fonamental en la correcta segregació cromosòmica durant la mitosi i la meiosi. Tot i que les histones es troben entre les proteïnes més conservades, una característica de la cromatina centromèrica és la presència d'una variant de la histona H3: CENP-A, la qual substitueix en els nucleosomes la histona H3 canònica tant in vitro com in vivo. Les variants centromèriques de la histona H3 (CenH3) es caracteritzen per tenir un domini C-terminal amb plegament tipus histona molt conservat i, en canvi, un extrem N-terminal que no mostra cap homologia significativa entre si, ni en tamany ni en seqüència. Es creu que CENP-A és el determinant epigenètic de la identitat centromèrica, sent la seva presència necessària per l'ensamblatge del cinetocor i per una correcta segregació cromosòmica. Ara bé, encara es coneix ben poc sobre el mecanisme pel qual CENP-A es localitza exclusivament als centròmers. Només es sap que la seva localització centromèrica requereix la presència de la regió L1/?2 del domini C-terminal i que la seva deposició és independent de replicació. En aquest treball mostrem com un mecanisme de degradació via proteosoma ajuda a la localització centromèrica de Cid, la variant de Drosophila melanogaster. Al sobreexpressar Cid sota el control del seu propi promotor, mitjançant transfeccions transients en cèl·lules Kc, s'observa com Cid és capaç de depositar-se al llarg de tota la cromatina. Ara bé, a mesura que avança el cultiu, aquesta localització es restringeix al centròmer. Assajos amb inhibidors del proteosoma i anàlisis de localització de Cid a mosques que presenten mutacions en subunitats del proteosoma, suggereixen l'existència, tant in vitro com in vivo, d'un mecanisme de degradació proteolítica que estaria regulant els nivells de Cid. Aquest procés deu ser necessari per tal que tingui lloc una correcta divisió ja que hem pogut observar que la majoria de cèl·lules amb Cid deslocalitzada estan aturades a G2 i presenten problemes de segregació cromosòmica. |
|---|