La disregulación emocional en los trastornos de la conducta alimentaria
Introducció: Donada la gravetat de l'impacte dels Trastorns de la Conducta Alimentària, la dificultat per a tractar-los, i el creixent nombre de persones que els pateixen, s'ha tornat cada vegada més important el comprendre la naturalesa d'aquests trastorns i els factors que intervene...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Data de publicação: | 2022 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositório: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | espanhol |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265951 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/265951 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Trastorn de la conducta alimentària Trastorno de la conducta alimentaria Eating disorder Disregulació emocional Disregulación emocional Emotional dysregulation Ciències de la Salut 159.9 |
| Resumo: | Introducció: Donada la gravetat de l'impacte dels Trastorns de la Conducta Alimentària, la dificultat per a tractar-los, i el creixent nombre de persones que els pateixen, s'ha tornat cada vegada més important el comprendre la naturalesa d'aquests trastorns i els factors que intervenen en el seu desenvolupament i manteniment. El principal objectiu d'aquest treball és explorar la disregulació emocional en una mostra de pacients amb un Trastorn de la Conducta Alimentària de manera transversal i longitudinal, i analitzar la relació amb variables clíniques, psicopatològiques i de la personalitat. Mètode: La mostra estava formada per 116 pacients (grup clínic) i 87 subjectes controls sans (grup control). A la vegada, hem dividit el grup clínic en dos subgrups basat més en criteris fenomenològics en lloc de diferenciar entre les categories diagnòstiques de Trastorn de la Conducta alimentària que estableix el DSM-5. D'una banda, pacients amb predomini de restricció alimentària sense episodis bulímic-purgatius, subgrup restrictiu, i per l'altre, pacients amb predomini de conductes bulímic-purgatives, subgrup purgatiu. El grup clínic ha estat avaluat en dos moments diferents amb un interval de temps d'un any entre la primera i la segona avaluació. L'Escala de dificultats en la regulació emocional (DERS) s'ha utilitzat per a avaluar la disregulació emocional. Resultats: Els resultats van confirmar unes dificultats en la disregulació emocional en el subgrup purgatiu respecte al grup control en la puntuació total de la DERS i les seves subescales. En comparar el subgrup restrictiu i el grup control s'evidencien diferències entre les subescales però no en la puntuació total de la DERS. Entre el subgrup restrictiu i purgatiu també es van reportar unes diferències estadísticament significatives presentant majors dificultats el subgrup purgatiu. També s'evidencia com a diferents variables clíniques i dimensions de la personalitat juguen un paper important en aquest funcionament emocional. Al cap d'un any de la primera avaluació, les pacients amb TCA mostren diferències estadísticament significatives en relació a la primera avaluació. Els canvis en la disregulació emocional semblen estar relacionats de manera rellevant amb canvis en la simptomatologia pròpia del TCA. Conclusions: El nostre estudi suggereix la importància de contemplar la disregualció emocional com un factor a incloure en les intervencions per a millorar l'eficàcia dels tractaments. Distingir el perfil de les persones amb TCA segons el funcionament emocional permetria desenvolupar un tractament dirigit a dificultats específiques. |
|---|