La noció de l'ús en la planificació lingüística de l'ensenyament
El camp de l'ensenyament bilingüe i la planificació lingüística han viscut en un allunyament mutu que no ha beneficiat ni l'un ni l'altra. Tot i la importància creixent a nivell internacional de les experiències d'ensenyament en més d'una llengua, els experts en planificació...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1997 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/100419 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/100419 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Ensenyament de llengües Ensenyament bilingüe Planificació lingüística Language teaching Bilingual education Language planning |
| Resumo: | El camp de l'ensenyament bilingüe i la planificació lingüística han viscut en un allunyament mutu que no ha beneficiat ni l'un ni l'altra. Tot i la importància creixent a nivell internacional de les experiències d'ensenyament en més d'una llengua, els experts en planificació lingüística solen tenir a presentar una visió extremadament reduccionista de l'ensenyament de les llengües dins dels seus models de planificació. El amteix model clàssic de planificació lingüística (actualitzat a Haugen, 1987), que diferencia entre atenció al corpus i atenció a l'estatus, té problemes per integrar convenientment la planificació de les activitats educatives, ja que les presenta com si els models lingüístics d'escola constituïssin exclusivament una eina per l'aplicació (implementation) de les decisions adoptades pels planificadors. |
|---|