Polítiques d'habitatge social i de joves
L’objectiu d’aquest article és tractar les inquietuds que han aparegut en els darrers vint anys que tenen a veure amb les dificultats d’accés a l’habitatge per part de determinats col·lectius, entre els quals destaca el dels joves, i amb les condicions de vida d’aquests col·lectius. Ja no es tracta...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2007 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2099/3706 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2099/3706 https://dx.doi.org/10.5821/ace.v2i5.2416 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Demanda d’habitatge Política d’habitatge Habitatge social i de joves Housing policy Housing and youth Housing demand Política de vivienda Vivienda social y de jóvenes Demanda de vivienda Joves -- Emancipació -- Catalunya Joves -- Habitatge -- Catalunya Habitatge públic -- Catalunya Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Aspectes socials Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Aspectes econòmics |
| Sumario: | L’objectiu d’aquest article és tractar les inquietuds que han aparegut en els darrers vint anys que tenen a veure amb les dificultats d’accés a l’habitatge per part de determinats col·lectius, entre els quals destaca el dels joves, i amb les condicions de vida d’aquests col·lectius. Ja no es tracta de fer front a una insuficiència global d’habitatges, sinó a una desproporció desconeguda entre el cost de l’habitatge i els salaris, desproporció, lògicament més exagerada en el cas de salaris per sota de la mitjana com són habitualment els dels joves. Allí on fins als anys 90 la política d’habitatge es plantejava problemes de caire físic, de producció, sorgeix un problema de caràcter econòmic i financer, en front del qual la política d’habitatge havia de repensar els seus instruments. No és que amb anterioritat a aquestes dates els problemes econòmics d’accés a l’habitatge no existissin sinó que a començaments dels anys 90 –com avui- els problemes econòmics esdevenen aclaparadors per a una part molt important de la població. Aquestes noves problemàtiques de dificultat econòmica d’accés a l’habitatge dels joves adquireixen una dimensió política i social important perquè tenen unes derivades de conseqüències funestes, com són, només en l’àmbit demogràfic, el retard en l’edat d’emancipació, el retard en la formació de noves llars, el retard en la natalitat i la reducció del nombre de fills per mare. |
|---|