Validez de la ecografía pulmonar en el diagnóstico de la insuficiencia cardiaca en atención primaria
La insuficiència cardiaca (IC) és una malaltia d'elevada prevalença que s'associa a un important deteriorament en la qualitat de vida, així com mal pronòstic. L'Atenció Primària (AP) es decisiva en el diagnòstic precoç de la IC; els pacients que es diagnostiquen de forma ambulatòria e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670456 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670456 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Insuficiència cardiaca Insuficiencia cardiaca Heart failure Ecografia pulmonar Ecografía pulmonar Lung ultrasound Atenció primària Atención primaria Primary care Ciències de la Salut 00 |
| Sumario: | La insuficiència cardiaca (IC) és una malaltia d'elevada prevalença que s'associa a un important deteriorament en la qualitat de vida, així com mal pronòstic. L'Atenció Primària (AP) es decisiva en el diagnòstic precoç de la IC; els pacients que es diagnostiquen de forma ambulatòria en fases poc evolucionades presenten menor taxa de reingrés i menor mortalitat a l'any. Tanmateix, el diagnòstic d'IC a AP és complexe donat l'inici insidiós dels símptomes, sovint inespecífics i atribuibles a altres causes. Diferents estudis realitzats a l'àmbit d'AP posen de manifest la dificultat del diagnòstic amb les exploracions habitualment disponibles. L'ecografia portàtil és una eina pràctica que permet avaluar la congestió pulmonar. A Urgències hospitalàries i Unitats de Cures Intensives ha demostrat la seva utilitat en l'abordatge del pacient amb dispnea aguda, així com en les consultes externes ambulatòries pel seguiment d'IC crònica. Tot i així, el seu paper en el diagnòstic d'IC no ha estat explorat en l'àmbit d'AP. L'objectiu principal de l'estudi era el d'investigar la utilitat de l'ecografia pulmonar en el procés diagnòstic d'IC de novo en pacients amb sospita clínica atesos a les consultes d'AP. Per això s'han avaluat pacients ambulatoris amb sospita d'IC, derivats pel seu metge de capçalera per a determinació de NT-proBNP. S'han exploat mitjançant ecografia pulmonar un total de 12 àrees toràciques, 6 a cada hemitòrax: 2 àrees anteriors, 2 laterals i 2 posteriors. Cada àrea ha estat considerada positiva per a congestió quan s'observàven >3 línees B en el tall longitudinal (sagital). S'han considerat 2 criteris de congestió pulmonar: C1, 2 àrees positives a cada hemitòrax (en l'abordatge de 8 àrees toràciques; anteriors i laterals); i C2, 2 àrees positives a cada hemitòrax (en l'abordatge de 12 àrees toràciques; anteriors, laterals i posteriors). S'han exclòs de l'anàlisi els pacients amb fibrosi pulmonar, i aquells pacients amb canvis recents en el tractament diurètic (inici o increment de dosis), tot i que s'han enregistrat totes les dades d'aquest subgrup per un anàlisi comparatiu posterior. El diagnòstic d'IC va ser establert per un cardiòleg que comptava amb tota la informació clínica i analítica, així com ecocardiograma-Doppler, però que era cec al resultat de l'ecografia pulmonar. Resultats: Dels 223 pacients avaluats, 4 es van excloure per la presència de fibrosi pulmonar (diagnòstic post-hoc), 54 per inici o increment de la dosi de diurètic en els dies previs a l'ecografia pulmonar, i 3 no van acudir a la realització de l'ecocardiograma. Es van analitzar 162 pacients (75.6 ± 9.4 anys, 70.4% dones). Es va confirmar IC en 33 (20.4%) pacients. Ambdós criteris de congestió a l'ecografia pulmonar, sols i en combinació amb altres dades rellevants pel diagnòstic d'IC (criteris de Framingham, nivells de NT-proBNP, i ECG), van ser precisos per a identificar IC. El criteri C2 va superar al criteri C1, mostrant una destacable especificitat (0.99) i valor predictiu positiu (0.92). C2, en combinació amb criteris de Framingham, NT-proBNP, i ECG, va afegir valor diagnòstic (AUC 0.90 amb LUS-C2 vs 0.84 sense el mateix; p=0.006). En absència de NT-proBNP, la determinació de congestió pulmonar segons C2 va reclassificar un terç dels pacients més enllà dels criteris de Framingham i el ECG [NRI 0.65 (0.04-1.1)]. Conclusions: L'ecografia pulmonar portàtil és suficientment precisa per a confirmar IC en el context d'AP en aquells pacients amb sospita clínica. Afegir l'ecografia pulmonar als mètodes convencionals per al diagnòstic d'IC a AP permetria millorar la precisió diagnòstica, sobretot quan no es disposi d'accés a la determinació de NT-proBNP. |
|---|