Un nou comú des de la transició energètica
Davant d’una humanitat que es troba en un present travessat per múltiples crisis la nostra capacitat per imaginar nous futurs es veu cada cop més limitada. La crisi climàtica és una de les grans crisis del nostre temps i posa el futur de la humanitat en el planeta que ens acull en risc. Davant d’aqu...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/151017 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10609/151017 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | rizoma intereseccionalitat ecofeminisme decreixement justícia ambiental Energy transition -- FMDP Transició energètica -- TFM |
| Resumo: | Davant d’una humanitat que es troba en un present travessat per múltiples crisis la nostra capacitat per imaginar nous futurs es veu cada cop més limitada. La crisi climàtica és una de les grans crisis del nostre temps i posa el futur de la humanitat en el planeta que ens acull en risc. Davant d’aquesta situació aquest treball estirarà el fil d’una de les transicions més potents del nostre temps: la transició energètica. La transició energètica es presenta, sovint, com un camí únic que ha de permetre a la humanitat allargar la seva presència en aquest món i que, per tant, ens ha de donar l’opció de pensar en futur. Al llarg del treball s’explorarà en quin context emergeix la transició energètica i com es materialitza. Ens col·locarem davant d’una transició energètica que és generadora de múltiples exclusions. Per comprendre el procés de producció d’aquestes exclusions, s’estudiarà la relació que el pensament occidental ha tingut amb l’alteritat al llarg del seu desenvolupament. En aquest punt ens col·locarem sobre la proposta de pensament que Deleuze i Guattari ens van oferir a través de la seva metàfora estètica del rizoma. Un pensament que sigui capaç de mirar per sobre els seus murs i obrir-se a tot allò que, històricament, hem anat excloent. La metàfora estètica del rizoma ens connectarà amb la transformació que la transició energètica està realitzant en el nostre món material. El sistema energètic està virant d’una estructura jerarquitzada i centralitzada a un model distribuït i descentralitzat. Així, el sistema energètic es va dibuixant com un rizoma sobre els nostres territoris. A partir de les característiques que Deleuze i Guattari identifiquen en el seu rizoma s’identificaran i es desenvoluparan algunes de les múltiples potencialitats que ens ofereix la transició energètica per transformar el nostre món comú. |
|---|