Dynamics of Streptococcus pneumoniae in patients with Chronic Obstructive Pulmonary Disease
[cat] En aquesta tesis, es van dur a terme quatre estudis amb l’objectiu d’aprofundir en el paper de S. pneumoniae com a causant d’exacerbacions agudes i pneumònia en pacients amb MPOC. En el primer estudi, es van sembrar quantitativament un total de 188 mostres d’esput obtingudes durant episodis d’...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/54231 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/54231 http://hdl.handle.net/10803/134277 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pneumònia Estreptococs Malalties pulmonars obstructives cròniques Bacteriologia Pneumonia Streptococcus Chronic obstructive pulmonary diseases Bacteriology |
| Sumario: | [cat] En aquesta tesis, es van dur a terme quatre estudis amb l’objectiu d’aprofundir en el paper de S. pneumoniae com a causant d’exacerbacions agudes i pneumònia en pacients amb MPOC. En el primer estudi, es van sembrar quantitativament un total de 188 mostres d’esput obtingudes durant episodis d’EAMPOC en pacients amb MPOC avançat, durant un any d’estudi (febrer 2010 - febrer 2011). S. pneumoniae es va aïllar en 31 (16.5%) episodis i fou la tercera causa d’exacerbació, després de Pseudomonas aeruginosa (28.8%) i Haemophilus influenzae (19.7%). En el segon estudi es va trobar una diferent associació d’alguns serotipus i del seus genotipus relacionats, en pacients amb MPOC amb diferents infeccions pneumocòcciques (període 2001-2008). El serotipus 3 va ser la causa més freqüent de pneumònia i d’EAMPOC, però els serotipus 4 (ST2474), 5 (Colombia5-ST289) i 8 (Netherlands8-ST53) es varen associar amb pneumònia bacterièmica; serotipus 1 (Sweden1-ST306) i 3 (Netherlands3-ST180 i ST2603) es varen associar amb pneumònia tant bacterièmica com no bacterièmica; mentre serotipus 16F (ST3016F), 11A i els pneumococs no-tipificables es varen associar amb EAMPOC (P<0.05). Degut a la implementació de la vacuna conjugada PCV7, els serotipus inclosos en la vacuna han disminuït del 39.4% en el període 2001-2004 a 11.2% en el període 2008-2012. Paral•lelament a aquest descens, els serotipus 15A i 6C han augmentat dramàticament en els últims anys. Per aquesta raó, la multiresistència s’ha mantingut estable durant tot el període d’estudi. En el tercer estudi (1995-2010), es va observar que un terç dels episodis d’EAMPOC recurrents, varen ser causats per una soca preexistent, principalment serotipus 9V i 19F (P<0.05), considerant-se recaigudes. Aquest fet suggereix un paper important del tipus capsular en la persistència. Finalment, es va analitzar l’impacte del consum d’antimicrobians en el desenvolupament de resistència en 13 pacients colonitzats per pneumococc (temps mitjà: 582 dies, DS ±362). Es van observar canvis en les QRDRs de les soques d’aquells pacients que van rebre tractament amb fluoroquinolones. En canvi, les PBPs de les soques persistents van romandre estables tot i els múltiples tractaments amb β-lactàmics que van rebre els pacients. En total, els estudis presentats han millorat el coneixement de la dinàmica de les poblacions de S. pneumoniae i S. pseudopneumoniae en pacients amb MPOC. |
|---|