Un alineamiento para el Movimiento

A mitjan de la dècada dels seixanta, el falangisme es trobava molt afeblit pel fracàs de les lleis d'Arrese i l'absència de referents internacionals, però no mancat de projecte polític propi, enfocat a aconseguir la supervivència del partit i mantenir la seva privilegiada posició després d...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Sesma Landrín, Nicolás|||0000-0002-7397-3052
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2014
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:119087
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/119087
https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/rubrica.58
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Franquisme
Movimento nacional
Rodrigo fernández-carvajal
Países no-alineados
Autoritarisme
Francoist regime
Falangism
Non-aligned movement
Authoritarianism
Franquismo
Movimiento nacional
Autoritarismo
Descripción
Sumario:A mitjan de la dècada dels seixanta, el falangisme es trobava molt afeblit pel fracàs de les lleis d'Arrese i l'absència de referents internacionals, però no mancat de projecte polític propi, enfocat a aconseguir la supervivència del partit i mantenir la seva privilegiada posició després de la mort del dictador. En aquest context, l'aparició del fenomen dels països No-Alineats, els intents de la ciència política per teorizar la naturalesa d'aquests nous règims nacionalistes i la lògica de la Guerra Freda, units a l'aprovació de la Llei Orgànica de l'Estat, van ser percebuts per alguns autors com una oportunitat per redefinir el Moviment i la dictadura i presentar-la com a antecedent i exemple de sistema polític per a les nacions en desenvolupament. En aquest sentit, centrem l'anàlisi en un dels principals intel·lectuals del partit en aquest període, el catedràtic de Dret Polític Rodrigo Fernández Carvajal, concretament en la seva obra La Constitución Española, publicada en 1969 i reflex d'aquests esforços per actualitzar la cultura política falangista, alguns dels elements de la qual van aconseguir permear les mentalitats d'amplis sectors de la població.