Personalització de les recomanacions d’exercici per a la salut. Perspectiva de la Fisiologia de Xarxes
[cat] INTRODUCCIÓ: La inactivitat i el sedentarisme s’han convertit en greus problemes de salut a la societat contemporània. Aquesta problemàtica s’ha vist abordada notablement pel creixement de la indústria del fitness, que ofereix una àmplia gamma d’instal·lacions i programes d’exercici per difere...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/215582 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/215582 http://hdl.handle.net/10803/692270 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ciències de la salut Exercici Salut mental Sistemes complexos Fisiologia de l'exercici Medical sciences Exercise Mental health Complex systems Exercise physiology |
| Sumario: | [cat] INTRODUCCIÓ: La inactivitat i el sedentarisme s’han convertit en greus problemes de salut a la societat contemporània. Aquesta problemàtica s’ha vist abordada notablement pel creixement de la indústria del fitness, que ofereix una àmplia gamma d’instal·lacions i programes d’exercici per diferents grups de població. En aquest context, la selecció d’un programa adequat és una qüestió fonamental que ha sigut examinada per la recerca científica en els darrers anys. En base a aquesta recerca, l’American College of Sports Medicine (ACSM) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) han establert unes directrius concretes per a la prescripció d’exercici en la salut i la malaltia. És remarcable comprovar que tant l’OMS com l’ACSM coincideixen en fer una recomanació universal amb adaptacions lleugeres segons l’edat i el tipus de disfunció o malaltia de la població. Aquesta recomanació universal inclou l’exercici aeròbic, ja sigui en solitari o combinat amb entrenament de força. Els programes d’exercici aeròbic i de força han demostrat la seva eficàcia i seguretat en una àmplia diversitat de poblacions. Tot i això, una revisió sistemàtica dels estudis de prescripció d’exercici ha revelat que, malgrat la majoria presenten resultats positius, hi ha una manca d’evidència substancial i d’estudis d’alta qualitat que avaluïn la seva sostenibilitat en el context quotidià. A més, les evidències científiques que donen suport a les recomanacions d’exercici per la salut de l’OMS presenten diverses limitacions teòriques i metodològiques. La concepció de l’organisme que assumeixen és el d’una màquina sofisticada que respon a mecanismes de cibernètica clàssica. Es a dir, que es troba regulada per processadors centrals i circuits de retroalimentació negativa que ajuden a mantenir l’homeòstasi durant l’exercici. Aquest enfocament, si bé ha estat útil per a la comprensió i el disseny d’ordinadors, és massa simplificat per capturar adequadament les propietats dels sistemes vius i la seva interacció amb l’entorn. Molts sistemes naturals i socials són no-lineals i estan sotmesos a la incertesa i la variabilitat, la qual cosa fa difícil predir-los o controlar-los a partir de mecanismes de cibernètica clàssica. Per determinar els nivells òptims d’exercici o valorar els estats fisiològics, les variables utilitzades sovint no són prou vàlides ni sensibles als canvis. A més, la validesa externa dels estudis que avalen l’evidència científica de les recomanacions de l’OMS presenten importants limitacions metodològiques. Per tal de millorar l’eficàcia de les intervencions d’exercici resulta necessari revisar i actualitzar les directrius proposades per l’OMS, i fer-ho en base a la concepció de l’organisme com a sistema complex adaptatiu (SCA), amb propietats ben diferenciades de les màquines. En aquest sentit, la Fisiologia de Xarxes ofereix un marc conceptual i metodològic idoni. HIPÒTESI: - Les intervencions d’exercici basades en els criteris de la Fisiologia de Xarxes tindran efectes més positius en l’estat de forma, la salut mental i el benestar en adults sans en comparació a les recomanacions de l'OMS. OBJECTIU GENERAL: Revisar i actualitzar les directrius d’exercici per a la salut de l’OMS, i establir criteris d’intervenció/entrenament personalitzats basats en la perspectiva de la Fisiologia de Xarxes. OBJECTIUS ESPECÍFICS: 1. Revisar i actualitzar els supòsits teòrics i metodològics de les evidències científiques que donen suport a l’actual prescripció d’exercici per la salut. – 1. Network Physiology of Exercise: vision and perspectives 2. Aplicar els principis del nou marc programàtic de la Fisiologia de Xarxes per personalitzar les recomanacions d’exercici per a la salut i, adaptantles al context del teletreball. – 2. Healthy teleworking: towards personalised exericse recommendations. 3. Comparar els efectes d’intervencions d’exercici basades, respectivament, en recomanacions de la OMS i els principis de la Fisiologia de Xarxes de l’exercici sobre l’estat de forma o fitness, la salut mental i el benestar en adults sans. Article original: – 3. Prescribing or co-designing exercise in healthy adults? Effects on mental health and interoceptive awareness. |
|---|