Habitatge i mobilitat residencial a la Regió Metropolitana i a la Província de Barcelona

L'informe està estructurat en quatre parts, que poden llegir-se de forma independent, tot i que tenen un fil conductor que es recull en les conclusions que tanquen l'anàlisi. La primera part explica les característiques dels habitatges en què viu la població pel que fa al règim de tinença,...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Miralles-Guasch, Carme|||0000-0003-4821-9776, Donat, Carles|||0000-0002-3500-7363, Barnada, Jaume
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2007
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:28800
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/28800
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Habitatge principal
Propietat
Lloguer
Protecció oficial
Adquisició del primer habitatge
Migracions intermunicipals
Amortització de les hipoteques
Llei d'arrendaments urbans
Normes urbanístiques
Pla General metropolità
Disponibilitat de sòl
Rehabilitació del parc d'habitatges
Residència secundària
Mobilitat residencial
Població jove-adulta emancipada
Descripción
Sumario:L'informe està estructurat en quatre parts, que poden llegir-se de forma independent, tot i que tenen un fil conductor que es recull en les conclusions que tanquen l'anàlisi. La primera part explica les característiques dels habitatges en què viu la població pel que fa al règim de tinença, a la superfície, a l'any de construcció i a la tipologia. També es donen algunes dades relacionades amb les segones residències. Un tema de gran rellevància es tracta en la segona part, la mobilitat residencial en relació als canvis d'habitatge que s'han produït en els cinc o sis anys anteriors a cada una de les edicions de l'Enquesta. Pels territoris abans esmentats, se'n pot conèixer el volum i l'evolució, les causes i la relació que existeix entre canvis residencials i cicle vital. En la tercera part, més enllà de donar informació del conjunt de la població, els autors han volgut focalitzar l'anàlisi en dos dels col·lectius que tenen més dificultats per trobar un habitatge, els joves i la gent gran. Per motius força diversos aquests dos grups de població, que es defineixen per l'edat i que és cert que no són homogenis internament, tenen més problemes que la població en general a l'hora d'enfrontar-se al mercat de l'habitatge. La darrera part de l'article tracta els canvis de residència que també impliquen un canvi de municipi, el que s'anomena les migracions intermunicipals internes, analitzant-les tant entre els diferents àmbits territorials que es consideren com en funció de la grandària del nucli de població d'origen i de destinació. Es dedica també un apartat a la població nouvinguda i, en funció de tot plegat, s'apunten les principals tendències en la redistribució de la població segons les canvis d'habitatge detectats en l'Enquesta. L'article conclou amb un resum i conclusions on es perfilen, de forma sintètica, les característiques dels habitatges i de la població que hi resideix, posant l'èmfasi en els joves i la gent gran, per les dificultats específiques que tenen. També s'ha donat un relleu especial als canvis d'habitatge i a la consegüent redistribució de la població a escala metropolitana.