| Summary: | L'objectiu d'aquest treball ha estat l'aprofundiment en la figura de Carles Casagemas Coll amb el propòsit d'omplir el buit actual sobre l'artista i proporcionar un primer estudi de referència que serveixi per conèixer millor una de les figures més enigmàtiques de la historiografia de l'art català de finals del segle XIX. Posseïdor d'una gran sensibilitat artística, la pogué desenvolupar gràcies a diversos factors: la posició benestant de la seva família; la vinculació del seu pare amb els principals cercles culturals del moment, com eren l'Ateneu Barcelonés i el Liceu; els dos referents que conegué en el seu període d'aprenentatge, Modest Urgell i Isidre Nonell; el fet que arribés a formar part del cercle d'Els Quatre Gats, la coneixença de Pablo Picasso i la forta relació que hi establí; i també l'amistat remarcable de Ramon Reventós demostrada mitjançant l'epistolari conservat. La seva sensibilitat, però, no va ser només artística. El viatge a París la tardor del 1900 amb motiu de l'Exposició Universal, sens dubte, la vivència que va marcar definitivament el transcurs de la seva vida. Allí coneixeria Germaine Gargallo amb la qual va viure un periple amorós desafortunat que el conduiria al suïcidi, i per tant, a la interrupció sobtada de la seva carrera artística, fet que va impactar profundament el seu amic Picasso. El cos de la tesi està format per dos grans blocs temàtics, la vida i l'obra. Al primer es fa un seguiment de tots els elements que s'acostumen a treballar en la realització d'una biografia: el nucli familiar, la formació, el context i l'època i el cercle d'amistats, entre d'altres. I al segon bloc s'inclou el catàleg de l'obra de Casagemas, amb una aproximació a l'anàlisi de la tècnica, realitzada a partir de totes aquelles peces que han pogut ser estudiades físicament i amb detall, seguida de l'anàlisi estilística, en la qual es donen a conèixer les principals influències que va rebre, quins van ser els seus referents i models a seguir i les característiques fonamentals del seu estil formatiu. La metodologia utilitzada per al seu desenvolupament ha estat la recerca exhaustiva de documentació, l'anàlisi i la interpretació d'aquesta, el contrast amb l'existent i la inclusió de tota la necessària per assolir l'objectiu. També s'ha procurat la localització del màxim d'obres per tal d'analitzar-les tècnica i estilísticament i realitzar una primera proposta de catàleg raonat el més complet possible. L'aplec d'obra que ha arribat als nostres dies i que aquí es treballa mostra, malgrat tractar-se d'un recorregut breu, com Casagemas exercí un domini de la tècnica i tingué una gran habilitat en l'ús de diferents tipus de materials pictòrics. Tot plegat, ho posà al seu servei i va fer que l'acte creatiu esdevingués el seu principal mitjà d'expressió
|
|---|
