El margalló (Chamaerops humilis L., Arecaceae) als litorals central i septentrional de Catalunya: autòcton, introduït o reaparegut?

Chamaerops humilis L., el margalló, és l’única palmera nadiua de la conca Mediterrània occidental. A Catalunya (nord-est de la penín- sula Ibèrica), el seu límit nord de distribució natural se situa al massís del Garraf. Segons bibliografia antiga, però, l’espècie sembla que era present a la muntany...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Gómez-Bellver, Carlos, López-Pujol, Jordi, Farelo, Paula, Pyke, Samuel, Montserrat, Josep Maria, Nualart, Neus, Ibáñez Cortina, Neus
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2072/536044
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/2072/536044
https://doi.org/10.2436/20.1502.01.132
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Palmes
Catalunya
Espanya
Península Ibèrica
Plantes introduïdes
58
Descripción
Sumario:Chamaerops humilis L., el margalló, és l’única palmera nadiua de la conca Mediterrània occidental. A Catalunya (nord-est de la penín- sula Ibèrica), el seu límit nord de distribució natural se situa al massís del Garraf. Segons bibliografia antiga, però, l’espècie sembla que era present a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), d’on s’hauria extingit. En aquest estudi presentem els resultats d’un extens treball de camp realitzat durant els últims cinc anys per tal de (1) comprovar si l’espècie encara persisteix a Montjuïc i (2) explorar si aquesta palmera també és present en altres zones de Catalunya (al nord del Garraf) no citades a la bibliografia i, en cas afirmatiu, intentar determinar si es tracta de poblacions naturals o introduïdes. Hem pogut detectar diverses poblacions a Montjuïc (una d’elles amb un miler d’individus aproximada- ment) compostes majoritàriament per individus joves i situades prop d’individus cultivats. Això fa pensar que aquests nuclis poblacionals tenen molt probablement el seu origen en diàspores provinents de jardins i, per tant, C. humilis hauria reaparegut en un indret que hauria format part de la seva àrea de distribució històrica. Caldria tractar l’espècie com a introduïda als indrets on l’hem observat situats al nord del riu Llobregat, perquè en la majoria dels casos les poblacions estan formades per individus isolats o agrupats en petits rodals.