Bioinformatics and systems biology approaches in the study of giant cell arteritis
La Arteritis de Cèl·lules Gegants (ACG) és una vasculitis autoimmune complexa que afecta principalment les artèries grans en la població d’edat avançada i pot donar lloc a complicacions greus. Aquest treball explora i descriu els mecanismes fisiopatològics de l’ACG, estudia els efectes secundaris de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693902 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693902 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arteritis de cèl·lules gegants Giant Cell Arteritis Arteritis de células gigantes Ciències de la Salut 57 |
| Sumario: | La Arteritis de Cèl·lules Gegants (ACG) és una vasculitis autoimmune complexa que afecta principalment les artèries grans en la població d’edat avançada i pot donar lloc a complicacions greus. Aquest treball explora i descriu els mecanismes fisiopatològics de l’ACG, estudia els efectes secundaris de la prednisona i el mecanisme d’acció del Tocilizumab utilitzant anàlisi quantitativa i un mètode de biologia de sistemes in silico, i finalment, presenta i avalua MMPred, una eina de Bioinformàtica que incorpora un algorisme de predicció d’epítops de HLA-II i alineació per predir autoantígens que podrien ser responsables de l’autoimmunitat postinfecciosa. Aquest treball ha identificat associacions rellevants entre l’ús de la prednisona i els efectes secundaris coneguts i/o potencials en dades del món real, i ha investigat més a fons aquestes associacions proporcionant evidències in silico de proteïnes que podrien estar implicades en l’aparició d’aquests efectes secundaris. S’ha aplicat mineria de dades a dades d’expressió gènica de PBMCs (Cèl·lules Mononuclears de Sang Perifèrica), revelant un paper clau de STAT3 i MYC com a predictors de la resposta al tractament amb Tocilizumab. Finalment, es descriu, prova i aplica l’eina bioinformàtica MMPred (Predictor de Mimetisme Molecular) a dos casos de prova rellevants en què es coneix una relació entre la infecció viral i l’aparició de malalties autoimmunes. Tot i que l’avaluació estadística de l’eina està limitada per la disponibilitat de dades, l’anàlisi suggereix la capacitat de l’eina per identificar autoantígens biològicament rellevants que podrien desencadenar la resposta autoimmune en el context d’infeccions per SARS-CoV-2 i el Virus de la Varicel·la Zòster (VZV). En el primer cas, s’identifica i descriu una similitud interessant entre la Helicasa humana MOV10 i la proteïna NSP13 del SARS-CoV-2. En el segon cas, la proteïna 66 del VZV mostra un alt grau de similitud amb moltes proteïnes humanes, entre les quals es troben KIT i SYK, que es preveu que tinguin una forta relació funcional amb les etapes inicials de la inflamació i la disfunció dels punts de control immunològics en l’Arteritis de Cèl·lules Gegants, així com les proteïnes MAPK3 i MAPK1, que es coneix que estan relacionades amb el procés d’oclusió vascular en l’Arteritis de Cèl·lules Gegants. |
|---|