La invisibilidad social del pueblo mapuche en la enseñanza y el aprendizaje de la Historia y de las Ciencias Sociales en Chile y en Argentina. Un análisis desde la Teoría Fundamentada
d’investigacions en països amb una marcat passat colonial que mostren el lloc infravalorat que tenen els pobles originaris en els currículums i, de la mateixa manera, el valor d’una formació docent lligada a la justícia social, 2) els vincles històrics i educatius entre Xile i l’Argentina pel que fa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674386 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674386 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ensenyament de la història Enseñanza de la historia History teaching Poble Maputxe Pueblo Mapuche Mapuche people Invisibilitat social Invisibilidad social Social invisibility Ciències Socials 3 |
| Sumario: | d’investigacions en països amb una marcat passat colonial que mostren el lloc infravalorat que tenen els pobles originaris en els currículums i, de la mateixa manera, el valor d’una formació docent lligada a la justícia social, 2) els vincles històrics i educatius entre Xile i l’Argentina pel que fa a el poble maputxe, 3) les investigació en didàctica de la història en els dos països i, finalment, 4 ) la relació entre la teoria i la pràctica d’ensenyar història maputxe. En aquest sentit, aquesta investigació se situa en la línia de les invisibilitats socials que sosté que l’ensenyament de la història exclou grups oprimits i no avança al ritme de les ciències referents. Per tant, la pregunta general que expressen el problema d’investigació es: • P. General: Quins elements i / o factors configuren la invisibilitat social del poble maputxe en l’ensenyament de la història i de les ciències socials en l’educació primària a Xile i a Argentina? En aquest context, la nostra indagació té per objectiu general el següent: • O. General: Construir teories a nivell substantiu i formal que expliquin la invisibilitat social del poble maputxe en l’ensenyament de la història i de les ciències socials en educació primària a Xile i a Argentina. Amb la finalitat de respondre les preguntes i assolir els objectius, la nostra investigació uneix el paradigma socio-crític i la investigació qualitativa amb la finalitat d’esbrinar el què però també el per què de la invisibilitat social del poble maputxe en l’ensenyament de la història. Per tant, per a aquesta investigació el paradigma crític i la investigació qualitativa representen la base per una reconceptualització radical de l’ensenyament de la història i de les ciències socials. En aquesta estructura metodològica, els diversos components de la investigació -preguntes, objectius, mètodes i instruments- es van dissenyar prenent com a referència la metodologia general de la Teoria Fonamentada en el seu format sistemàtic i constructivista. En el pla operatiu de l’estructura metodològica de la investigació, es va desenvolupar un extens treball de camp entre gener a setembre de l’any 2019 a Xile i Argentina. D’aquesta manera, en l’etapa d’exploració s’apliquen qüestionaris (40) i en l’etapa d’aprofundiment es van realitzar entrevistes (12), focus group (6) i observació participant. En la fase d’estructuració, s’analitzen sistemàticament les dades que es van recollir amb l’objectiu de construir coneixement prenent com a referència la perspectiva dels i les docents, membres de les comunitats maputxes i els i les estudiants. Els components fonamentals de la Teoria Fonamentada que van incidir en la forma d’organitzar i analitzar les dades van ser guiats pel Paradigma de la Codificació i són: 1) el mostreig teòric, 2) el mètode comparatiu constant, 3) la codificació teòrica, 4) l’ús de memos, 5) la construcció de models teòrics, 6) la sensibilitat teòrica i 7) la reflexivitat dels i les investigadores. Tots aquests components en el procés d’anàlisi van ser assistits pel programari ATLAS.ti -versió 8.4.5-. Els resultats ens van permetre construir teories substantives per explicar i descriure: 1) el pensament dels i les professores sobre la invisibilitat social del poble maputxe en tots dos països, 2) les representacions socials dels i les estudiants sobre el poble maputxe, i 3) les representacions socials d’autoritats del poble originari que permeten visibilitzar l’ensenyament de la història del poble maputxe en tots dos països. En definitiva, aquestes construccions teòriques revelen la forma en com aquestes directrius oficials es plasmen en els programes en tots dos països i influeixen en les finalitats, la interpretació i la pràctica d’ensenyar història i cultura maputxe |
|---|