L´ús del time-lapse com a eina de recerca en l’estudi del desenvolupament embrionari preimplantacional
L’estudi de la morfologia embrionària usant mètodes convencionals de microscòpia, ha estat històricament l’eina utilitzada pels embriòlegs per estudiar la viabilitat dels embrions. Ara, aquesta disciplina es suma als nous mètodes d’avaluació aportats pels sistemes time-lapse que s’han incorporat rec...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671260 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671260 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Embriologia Embriología Embryology Morfocinètica Morfocinética Morphokinetic Time-Lapse Ciències de la Salut 576 |
| Sumario: | L’estudi de la morfologia embrionària usant mètodes convencionals de microscòpia, ha estat històricament l’eina utilitzada pels embriòlegs per estudiar la viabilitat dels embrions. Ara, aquesta disciplina es suma als nous mètodes d’avaluació aportats pels sistemes time-lapse que s’han incorporat recentment als laboratoris de fecundació in vitro (FIV) de tot el món. Cada cop està més estandarditzat l’ús del time-lapse com a mètode d’avaluació i selecció embrionària conjuntament amb l’avaluació morfològica convencional, però més enllà del seu ús clínic, aquesta nova tecnologia aporta una nova perspectiva dels embrions en cultiu que obre un ventall de possibilitats a l’hora d’estudiar el desenvolupament embrionari preimplantacional, el coneixement del qual és fonamental per assolir l’èxit en els cicles de FIV. En aquest context, la present tesi doctoral ha volgut aprofundir en l’avaluació dels embrions des del punt de vista morfocinètic amb l’objectiu d’ampliar els coneixements sobre el desenvolupament embrionari preimplantacional, sempre prenent com a referència l’avaluació morfològica. Per a valorar la fiabilitat d’aquestes avaluacions basades només en la morfologia embrionària, existeixen estudis que evidencien la fiabilitat de les avaluacions morfològiques realitzades entre diferents embriòlegs. En la mateixa direcció i amb l’objectiu de demostrar la fiabilitat de les mesures preses amb els sistemes time-lapse, així com de donar solidesa als dos treballs següents, aquesta tesi doctoral inclou un primer estudi sobre la concordança entre les mesures preses amb els sistemes time-lapse per diferents observadors. En aquest treball es conclou que l’ús de la tecnologia time-lapse és fiable a l’hora de valorar el patró morfocinètic dels embrions en desenvolupament, així com que aquesta fiabilitat és extensible i independent del grau de formació o experiència dels embriòlegs, exceptuant la valoració de tPB2 que és fiable només si la duu a terme un sol observador (concordança intra-observador). Per altra banda, donada l’evidència científica que afirma que els primers temps de divisió cel·lular estan relacionats amb la viabilitat embrionària, en la present tesi doctoral s’inclou un segon estudi en el qual s’ha usat la tecnologia time-lapse per avaluar com afecta la vitrificació d’oòcits al patró morfocinètic dels embrions resultants i per tant sobre llur qualitat i viabilitat. En ell es conclou que la vitrificació d’oòcits no afecta al patró morfocinètic dels embrions en desenvolupament fins a dia 3. Finalment la present tesi doctoral inclou un tercer treball on amb el mateix objectiu que l’anterior s’ha utilitzat la tecnologia time-lapse per avaluar com afecta l’activació oocitària assistida (AOA) sobre la morfocinètica dels embrions i per tant sobre la seva viabilitat. En ell es conclou que l’aplicació de AOA accelera el desbloqueig meiòtic i l’extrusió del segon corpuscle polar però que, exceptuant les mesures de tPB2 i t3, el patró morfocinètic dels embrions derivats de cicles d’ICSI amb AOA no es mostra significativament diferent al dels embrions procedents de cicles ICSI sense AOA, estant això en concordança amb els resultats reproductius, els quals només mostren diferències significatives en comparar la taxa de fecundació entre les dues cohorts estudiades. En conjunt, els resultats d’aquesta tesi mostren com l’ús de la tecnologia time-lapse al laboratori de FIV, no només és útil per a realitzar avaluacions embrionàries a nivell clínic, sinó que també és una tecnologia fiable i útil per aprofundir en l’estudi de diferents aspectes del desenvolupament embrionari preimplantacional. |
|---|