Revelar estructures / activar arxius. (De)construcció i transmissió del coneixement en i a través de les pràctiques artístiques contemporànies (2000-2024)
[cat] La present tesi doctoral investiga com l’art revela constructes socials i epistemològics mitjançant l’ús d’arxius. A través d’un marc teòric i evidències pràctiques d’obres pròpies i d’altres artistes que treballen amb arxius, la recerca destaca la importància de l’art com a eina de dissidènci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/221808 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/221808 http://hdl.handle.net/10803/694748 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Història de l'art Art contemporani Arxius en l'art Memòria col·lectiva Teoria dels constructes personals Feminisme en l'art Art history Contemporary art Archives in art Collective memory Personal construct theory Feminism in art |
| Sumario: | [cat] La present tesi doctoral investiga com l’art revela constructes socials i epistemològics mitjançant l’ús d’arxius. A través d’un marc teòric i evidències pràctiques d’obres pròpies i d’altres artistes que treballen amb arxius, la recerca destaca la importància de l’art com a eina de dissidència enfront el discurs hegemònic, desvetllant estructures subjacents. L’estudi se centra als Països Catalans, analitzant la proliferació de pràctiques artístiques amb arxius i indagant les seves causes i implicacions. En qualitat de tesi mixta, a banda de la producció d’obra ex professo, inclou intervencions artístiques que fan del treball escrit mateix un espai per a la experimentació artística. La introducció de l’estudi contextualitza el posicionament propi i el meu interès pels processos memorials i els arxius, i s’hi presenten les hipòtesis, els objectius i la metodologia. El pròleg o capítol 1, contextualitza la recerca i presenta nocions clau sobre l’arxiu i la seva evolució durant els segles XX i XXI, i inclou diverses aportacions pròpies rellevants al coneixement existent com: establir la periodització de les onades d’arxiu; encunyar l’arxivitis; recavar la base de dades dels casos que relacionen art i arxiu entre el 2000 i el 2024; i el seu mapatge. El capítol 2, reflexiona sobre la inflació epistemològica del concepte «arxiu» i desentrella la hipòtesis de l’arxivitis. Aquesta es fonamenta en l’anàlisi dels condicionants històrics i sociopolítics que han modelat la relació entre art i arxius en la pràctica artística al territori catalanoparlant, en relació amb el paper que han desenvolupat les institucions artístiques i culturals, així com les d’educació superior i les universitats. El capítol 3, es dedica al projecte Arts combinatòries (2009-2012), liderat per Laurence Rassel a la Fundació Antoni Tàpies i el programa de mediació derivat, Prototips en codi obert (2011-2016), pioners a Barcelona en l’obertura d’arxius institucionals. S’analitzen les condicions prèvies a la seva implementació, el seu impacte i els aprenentatges que han perdurat a la institució mateixa, dins d’una tendència creixent per utilitzar els arxius com a eina de mediació sociocultural al context català. Al capítol 4 s’examinen projectes artístics que aborden violències estructurals, destacant un recorregut feminista i despatriarcalitzant a través de l’arxiu, a partir dels preceptes de Gayatri Spivak o Griselda Pollok, entre d’altres, abordant tant les absències documentals com la urgència de noves narratives. Els projectes presentats destaquen una presència més gran dels cossos i allò performatiu en lloc dels documents tradicionals. El capítol 5, traça una genealogia del «cos com a arxiu» i se centra en el projecte propi Tenir el castell al cap, dur el castell al cos (2018-2023). Aquest, analitza les connexions entre cos i memòria oral com a arxius encarnats, basant-se en el Castell d’Alaró. En ell, s’hi desenvolupen aspectes sobre la creació de coneixement i memòries col·lectives basades en tradicions i llegendes locals, així com les diferents fases del procés d’investigació i els resultats obtinguts en les exposicions. Per acabar, es presenten les reflexions finals de la investigació precedides d’una última intervenció artística que tanca el cos del treball. Ambdues deixen la porta oberta a noves investigacions i produccions futures, tot formulant noves preguntes i donant peu a possibles continuïtats. |
|---|